LA SALLE TRIATLÓ

PLAN ALTERNATIU A ODENA

2012-02-02T10:23:00.003+01:00

http://openbttbmw2012.blogspot.com/

El Lobezno, que té ganes de guerra, ens proposa aquest plan alternatiu per al cap de setmana.
Penseu que avui és l'últim dia per fer la inscripció!!

Canya!!

"MADRID ENS ROBA"

2012-02-01T18:09:00.004+01:00

Avís de la Federació Catalana de Triatló:

Benvolguts/des amics/gues,
Degut a les previsions excepcionals meteorològiques d’aquest cap de setmana i per tal de prevenir possibles perills a l’ integritat física dels participants i de que el recorregut sigui impracticable, junt amb l’organitzador s’ acordat ajornar la prova d’Odena fins el 4 DE MARÇ DE 2.012. Aquells que volgeu tramitar la baixa us teniu que posar en contacte amb l’organitzador al e-mail totsports@gmail.com per tramitar la devolució. Gràcies per la vostra col•laboració i esperem la vostra comprensió en aquesta situación exepcional. Salutacions F.C. Triatló

Odena és (o era) la darrera cursa puntuable del circuit catalá de duatló de muntanya, objectiu nostre i d'altres clubs de 2a divisió per lluitar per ascendir a 1a.

Com sabeu el 4 de Març alguns dels nostres galgos treballan al Maratest de Badalona i altres hi participen, altres estan corrent maratons o preparant-les, altres ja estan "liats" amb els seus objecitus de llarga distància, etc.

Amb el que perdem la oportunitat (i l'objectiu d'aquesta temporada) de lluitar per pujar a 1a divisió amb els altres clubs: Unió Ciclista Les Franqueses, Distance, Natació Banyoles i Triatló Lluçanés.

Passi qui passi, pugi qui pugi: Enhorabona!!!
Nosaltres seguirem fotent pals des de 2a ;)

Salut i sort!!

TITANES, PARA LOS DÍAS DE LLUVIA

2012-01-28T11:35:00.002+01:00

Ara, ja pots anar a entrenar...

DUATLÓ DE CERDANYOLA

2012-01-25T19:08:00.003+01:00

CRÓNICA DE FER

Que placer cuando todo está bien organizado.

Me refiero al pasado domingo día 22 que se realizaba la primera edición del Duatló de Cerdanyola.

Un buen equipo organizativo, de la mano de Miquel Morales y el currante Conrad (tio nos vemos en boxes!!) entre muchos otros, nos brindaba una prueba con unos circuitos muy interesantes.

Una web con todo bien explicado, facilidad para llegar y aparcar, zona expo cubierta, buena megafonia, amplios boxes, eficiente control de material para los triatletas, bolsa del corredor con camiseta y obsequios (botella de vino y fuet incluido), señalización correcta de circuito, etc etc... (de verdad que podría seguir) y sobretodo muchas ganas de que todo saliera bien, han dejado un buen sabor de boca a más de uno que fuimos a correr allí, y seguramente han facilitado mucho el trabajo a los jueces que fueron a controlar que todos nos portaramos bien.

Desde mi humilde opinión, un carreron. Enhorabuena!!

Fer Del Corral

DIUMENGE DE SUB

2012-01-23T20:30:00.004+01:00

CRÒNICA DEL MESTRE BALLESTER

La Salle Triatló: no hi ha qui ens pari!!!!: encara no fa dos setmanes l’Abel puja al primer calaix en veterans a una Duatló de muntanya, podi que ja havíem “catat” amb el Ramon a Viladecavalls i el Moi a Balaguer, alhora ens enfilem al “TOP 3” de la lliga de Clubs de duatlons, també de muntanya, amb clares opcions a ascendir a primera categoria….i ara, a la Cursa de 10 km a peu del barri de Sant Antoni que es va celebrar el passat diumenge, assolim tots i cadascú dels objectius individuals que els components del club ens havíem marcat… Ja ho veieu...toquem totes les tecles..i a més “afinem” molt....i espereu que les triatlons i la mitja i llarga distància estan encara per arribar!!!!!

El cas es que ja fa uns dies molts de nosaltres ens havíem marcat el dia 22 de gener a l’agenda amb l’objectiu de fer un 10mil “volador” per millorar marques. Cadascú al seu ritme i amb el seus propis objectius:

El Marc, el Dani i el Ricard, tots tres volien superar la barrera dels 35’...molts creiem que era una bogeria, que es fotrien de lloros!! Doncs res de tot això: tots tres valents van aconseguir-ho: van sortir juntets i es van complementar a la perfecció: el Dani arrossegant-los en els moments mes difícils de la cursa (km5 a km7) i el Marc llençant un dels seus atacs finals a l’últim kilòmetre que va fer estirar el grupet i posar-los les piles en l’Sprint final. Em marejo només de pensar el temps de l’últim km del Marc després de 9km d’agonia (per sota de 3’20’’). En fi unes autèntiques màquines que han aconseguit pujar un esgraó la seva categoria, i de pas, la del Club...si senyors!!! enhorabona!!!

El Ferran Giones, calladet i sense dir res també volia destrossar el seu registre, i això passava per baixar de 37’: dit i fet 36’40’’, feina feta i cap a casa....el cert es que ningú no el veu entrenar....o s’amaga quan ens veu al club o el seu “pruductu” es diferent del nostre.....però us asseguro que gamba que se les pela!

El Pau: tot coratge estava disposat a deixar enrere els 40’, i tot i els seus dubtes va ser valent, va aixecar el cap i endavant: va aturar el crono en 39’20’’. El que mes por li feia era l’estratègia a adoptar...la veritat es que si l’haguéssim vist justet ens hagués fet mes por aconsellar-li que sortís valen però sense donar-ho tot: ja sabeu en un 10mil, si surts conservador pensant en que ja apretaras mes endavant, se’t passa l’arròs i al Km5, si no vas “on time” ja pots plegar veles!!!. En fi , sabedor que el Pau tenia potencial per baixar de 40, li vaig aconsellar que fes els 5 primers entre 3’50’’ o 3’55’’, i que si arribava al Paral.lel (km.6) amb aquest ritme, tenia marge de sobres per acabar “under 40”. I així va ser: va sortir amb el llebre Navasa i amb mi , i ràpidament va agafar una bona velocitat de creuer seguint fil per randa els consells. (19’34 km5 a 3’55’’).

El Ramon Borrell va arribar atabalat el pobre: amb les presses es va deixar el xip, i no sabem a hores d’ara el temps real que va fer, però us asseguro que veient-lo passar “al galop” estic segur que va rondar el 37’. Com sempre fent pinya abans de la cursa i animant a tothom, quan apareix per les curses es sinònim de “conya marinera”.

Una grata sorpresa va ser la presència de la Merçè: tota discreta ella i a la que agraïm moltíssim la seva presència: ara, Merçè ets la nostre única esperança femenina de la secció....parlarem amb qui toca perquè aquest diamant llueixi més sovint!!!!...però si de cas, esperem-nos a pujar de categoria a les Duatlons de Muntanya....jejejej....que necessitem tota la essència Gangolells!!! El cas es que previ a la cursa, la Merçè ens parlava que estaria contenta si aconseguia fer un 45’ o 46’....Va sortir prudent, però a mitja cursa el crono anunciava una bona marca: (km5: 21’57’’)....i es que “el que tuvo.....retuvo”. Els segons 5mil, els va fer al mateix ritme i sense defallir, aturant el temps en 44’05’’ i 19 de la seva categoria....alerta que en 4 dies la tornem a tenir dalt d’un podi!!!
I finalment el meu objectiu: venia de fer 43’39’’ als Nassos i pretenia un 43’ baix, com a part de la preparació per la Mataró. De fet baixar el crono, per a mi era un puntet de motivació per els entrenaments, especialment aquelles series llargues que tan em costen....Les bones vibracions, però em van començar la tarda abans, quan l’amic Albert Navasa m’envia un mail preguntant-me pel temps que buscava i oferint-se com a llebre...Per una banda retrobàvem un bon company de la secció després d’una molesta lesió i per l’altre, m’assegurava el recolzament anímic durant tota la cursa. Dit i fet nois: recuperar el Navasa ha esta el millor fitxatge de la temporada, sobretot per a mi...jeje....Sortirem a 4’ pelats durant els dos primers kilòmetres i a partir del tercer a patir.....de fet sabia que el pitjor moment de la cursa seria entre el km5 i el km7 amb la pujada del paral.lel inclosa...en fi vaig se capaç de mantenir el ritme gràcies a l’ajut de la llebre...que mes que de llebre va fer de “remolcador”!!!!. I els 3 últims km van suposar l’últim esforç, sabedor que assoliria l’objectiu. Pels qui en sabeu d’això, no se si es normal, però vaig fer una mitja de 177 ppm quan les meves màximes estan en 185; conclusió: mai mes duré posat el pulsòmetre!!! Encara ara en tremolen les cames.....Quin patiment.....43’07’’ als 10k...la propera “under 42”.

En fi no se si va ser l’estrena de la roba de la secció, molt xula per cert....però la cursa va donar molt de sí!!!! I pels qui minimitzin les vostres marques dient que era una cursa molt plana......sapigueu que vareu salvar un desnivell acumulat positiu de 61 metres!!!!

Ens veiem a la propera.....

Jose Ballester

Classificació*

SALVI, THE MAN

2012-01-21T09:28:00.003+01:00

Dissabte matí, entreno topo del Salvi.
Us fotarà un pal...

(Aquí se sabe todo!!)

Mireu quin estil, quina tècnica, quin quin quin... tot!!!

COOL BOTET

2012-01-19T20:56:00.002+01:00

Algú coneix al paio de la foto? Sembla el Botet, però amb cabell curt...

I pensar que va entrar al club amb grenyes de dos pams i bigotí de gentleman.
Compte, tot evoluciona!!

QUATRE RATLLES...

2012-01-17T17:59:00.002+01:00

PER L'ABEL, EL VETERANO.

Quatre ratlles del què vaig viure ahir...

ahir era dia de debuts, el germà del Dani (collons quina btt, quin mèrit je je el Dani com a mínim li hagués pogut deixar la Corratec!!!!) i jo amb la 29, que al final es va portar molt bé per aquells corriolets!!! sortida ràpida i el Dani amb 500m ja m'havia passat, impossible seguir el seu ritme i em vaig quedar al mig, entre el Dani i el comando perseguidor del darrera, encapçalat al principi per un gran Toru (a Odena li hem de contar les voltes...) i després el Borrell foll com sempre i l'Àngel calculador al darrera. Agafem la btt, veig el Dani a les rampes llargues inicials però el perdo fins al final de la primera trialera, l'atrapo i em diu "collons quin puro avui!!!" i penso que té tota la raó, una mica amb ell i en una trialera de pujada un posa el peu a terra i m'he de parar, s'escapa el porc senglar amunt i tota la pista aquella llarga i pastosa el tinc a 50m i no li puc recuperar res.... última baixada, baixo ràpid i l'agafo just abans de la puntilla final, arribem ràpid i faig una transició ràpida per veure si avui no tenia el seu dia corrent, però amb pocs metres ja el tinc, em passa i bye... em treu 40m i continuem així fins a meta.... no puc amb el porc senglar!!! je je Pel darrera veig arribar un Lobezno elèctric (tot i que deia que avui no volia apretar, que no en tenia ganes...), a pocs metres un Borrell que em comfessa que "he intentat amb un parell de tibades que rebentés a la btt je jej e", un Toru que el seu adjectiu seria "ordenat en la feina" (per cert, no farem comentaris de la seva bosseta sota seient...), un Ignasi "tenaç", un Jose amb clara progressió cursa rera cursa i un germà del Dani (collons, potser no seria el millor circuit de btt per debutar je je) que era tot il·lusió!!!!

Vinga, a tope, jo m'acabo d'inscriure a Òdena

Abel

DUATLÓ DE MATARÓ

2012-01-16T17:14:00.003+01:00

CRÒNICA DEL DANI "PORC SENGLAR" SAGRERA

Mataró com sempre, bon temps i un circuit espectacular.

Puntualment estàvem tots els participants preparant les màquines per un diumenge més de cursa. Aquest cop hi havia una novetat, el meu germà Willy . Com jo, va amb una rigida de 29, vull dir amb una bici de fa 29 anys amb v-brek i sense forquilla.

Tothom té la seva estratègia al cap i sabedors de les nostres possibilitats mirem com podem quedar i per davant de qui.

El meu objectiu era quedar entre els 10 primers i per devant de l'Abel, crec que la del Ramón i L’Àngel era quedar un per davant de l’altre.

Desconec si un dels objectius de l'Abel era quedar per devant meu, suposo que si.

Ens col-loquem tots a la línia de sortida bastant ben col-locats i junts.

1,2i3 fora ,la cursa està llançada veig que no estic ben col-locat entre els 30 primers a 5metres l’Àngel i el Ramón i a uns 10metres l’Abel, merda amb tanta gent em costarà agafar-los. Als 300 metres miró d'avançar el Ramón sense que em vegi, bumba cop de colze (Ramón veterano no em deixa passar) quan veu que sóc jo es decanta una mica i puc passar, soc conscient que he d' arrivar amb 1 minut de marge amb l’Abel, l’avanço i poso un ritme fort vaig mirant enrere (dissimuladament) i veig que obro forat. En una de les corbes rellisco i tombarella de judo no he perdut ni un segon. Agafo la bici i com sempre els 1ers metres amb no gaires bones sensacions, a la 1ª rampa canvio de plat i merda m’ha saltat la cadena, perdo5 posicions i uns 10", segueixo.

Espectacular circuit de bici amb mes de un 60% per corriols no gaire tècnics però si molt divertits.

Al km 15aprox ,sento l’aler al clatell de l’Abel, la veritat és que ja no l’esperava, m’avança i segueix el seu ritme; jo li agafo la roda i penso que no l'he de deixar marxar, sense fer cap demarrage imposa un fort ritme en una zona rodadora, allà és quan veig que si pot ,em deixarà enrere em mira i jo el miro no ens diem gaires coses, el veia amb molta força.

En una trialera de pujada l’Abel perd uns metres, a la baixada em torna a agafar i quan crec que volia fer un demarrage per deixar-me enrere apareix un cotxe de cara.

No ens queda més remei que jugar-nos-ho als últims 2’5km a peu. A la transició em despisto i perdo uns segons buscant la meva roba, merda ! l’Abel agafa uns 20metres d’avantatge apreto fins agafar-lo, se'm passa pel cap arrivar plegats però que coi! si als entrenos ja ens fotem pals ara no l’esperaré segueixo i li trec uns metres que miro d’administrar fins al final. Finalment jo16 , l’Abel 17 .

El pique Ramón -Àngel es va saldar amb una victòria de l’Angel gràcies a una espectacular remuntada en bici.

Jose. Indispensable, dels pocs que a la cursa ha anat de menys a més, és un dels pilars de la secció, no falla mai i la seva progressió es paral.lela a la seva tenacitat.

Ramón i Àngel, els poso al mateix paquet, han sigut imprescindibles en l’exit de la secció al circuit de muntanya, tot i ser veterans el seu carácter 20anyero i el seu pique personal els han fet assolir un estat de forma excel.lent. Com corren ara!!

Ignasi. Vull pensar que t’agraden les duatlons i no és escaqueig familiar. Espectacular cursa agafant el teu ritme i mantenint-lo fins al final, molt regular tant en bici com corrents.

Jaume (Toro). Gran cursa fent un bon marcatge a l'Àngel corrents, llàstima que no has pogut mantenir el ritme en bici, peça important de la secció fent grup i pinya.

Abel. Que cabrooooon m’has obligat a exprimir-me al màxim, aquesta familia amb poc entrenament ja fant, ha sigut imprescindible per assolir la segona posició per equips. 1er classificat de veteranos per davant de noms il.lustres com Jose Cano i Xavi Padros, felicitats!!

Un cop més cal mencionar la participació dels benjamins lasalleros fent d’aquesta duatló una festa per tota la familia.

PD Crec que pujarem a 1ª divisió. Felicitats a tots

Classificació*

EQUIPACIÓ CICLISME 2012

2012-01-11T19:01:00.003+01:00

Algú necessita equipació de ciclisme? Ja podeu demanar la nova de la Salle Triatló!!
Tenim cullot, maillot i jaqueta.

Qualsevol dubte a fcorralrey@salle.url.edu

*el color groc que es veu a la foto en realitat és daurat, com els colors del club.

Salut i pedal!!

BON ANY 2012

2011-12-30T20:52:00.000+01:00

COACH LADI

2011-12-23T16:57:00.004+01:00

Como ya sabeis, hace unos días conocimos al nuevo entrenador de la Salle Triatló: Ladislav Demko, "Ladi".

Aprovechar estas Navidades para descansar porque a partir del 9 de enero empiezan los entrenos con el nuevo Coach.

**********

Que tingueu tots un BON NADAL!!

DUATLÓ DE TERRASSA

2011-12-21T16:55:00.004+01:00

CRÒNICA DEL MESTRE JOSE

Aquest diumenge El Sergio, el Ramon i un servidor hem pres part en la Duatló de muntanya de Terrassa, on a més es disputava el campionat de Catalunya de Grups d’Edat. I aquí es precisament on intervé el protagonista de la setmana: Sr. Ramon Borrell, que es, des d’avui Campió de Catalunya per Grups d’edat!!!. Els qui el coneixem una mica, us podem asegurar que no es rendeix mai, es tot coratge, i en aquest cas, el seu esforç ha tingut una merescuda recompensa….Felicitats campió!!. A més de fer cròniques cachondes…també guanyes curses…Gran final de temporada. A partir d’ara, en els entrenaments i curses, quan els teus estimats companys i amics, et parlin de ritmes, sèries, pals amunt i avall, BTT’s estratosfèriques de 29’…etc….els podràs fer valer els teus galons…Senyors, poseu-vos de peu que entra el campió de catalunya de Duatló de muntanya!!!

La cursa pròpiament dita, venia precedida per la cursa a peu que compartia escenari i on el Ricard i el Dani ha participat amb molt bona nota. El Dani ha acabat en una meritòria 7ª posició i el Ricard en 14ª entrant només a 1’ del Dani. Aquest resultats fan presagiar un nou record a nivell de Club en la Cursa de Sant Antoni, un 10mil molt pla i molt favorable per fer bona marca…però això serà una altre història.

La duatló ha començat puntualment i el primer segment de córrer eren 5 km, en que la primera meitat era una pujada mantinguda amb un parell de trialeres de pujada no excessivament dificultoses per desprès enfilar cap avall fins a box.

Aquest cop he provat de sortir mes fort sense pensar en el que em quedava, amb la qual cosa he pogut completar un segment prou acceptable per les meves possibilitats (25’). EL Ramon ha sortit com un coet marcant 22’ el primer segment, mentre que el Sergio, just entrava just darrera meu.

La transició, prou bé, començo a pensar que per millorar el rendiment ja només en queda fer-la mes ràpid, la resta de la cursa, ja no dono mes.

El tram de BTT era idèntic a l’any passat, dues voltes a un circuit en que les pujades eren pistes amb bastant desnivell i poc tècniques. Aquests recorreguts enganyen perquè sense adonar-te vas apretant fins que el quàdriceps diuen prou.

La baixada, en canvi ha estat mes divertida i entretinguda amb unes trialeres de baixada a través d’un bosc ben frondós, que combinava baixades amb pedra solta, arrels i roca amb força esglaons. En fi, calia estar atent doncs amb la “tralla” que ja dúiem els braços fan figa, i baixant això es perillós.

El Ramon ha guanyat varies posicions i ha obtingut prou marge per dosificar-se l’últim tram de run, que era curtet i pla, sense mes dificultat que el fet de dur mes d’una hora i mitja a fondu.

El Sergio ha començat molt bé la seva secció de bici i m’ha avançat amb decisió. Llàstima que a la última part ha patit rampes als bessons i s’ha vist obligat a abaixar el ritme.

En el meu cas, a la pujada tothom em passava, pero això ja es habitual. Tot i pur la meva flamant Monty de 10 Km justets, hi ha coses que no canvien per mes calers que et gastis en ferros....

L’últim tram a peu, l’he pogut fer a bon ritme i he recuperat tres o quatre posicions, cosa que, al final de cursa, sempre va be per alimentar el meu “ego” bastant castigat per els pals que tot deu m’ha fotut en els trams de ascensió de bici.

En categoria de clubs, una 24ª posició que espero que ens ajudi a posicionar-nos amb opcions de pujar de categoria per l’any vinent.

Tenint en conte que tan el Ramon com jo hem pogut participar-hi de miracle, gracies a dues baixes d’última hora, i que ens ha costat deu i ajuda convèncer als Jutges de la Federació que ens canviessin Xips i dorsals per poder puntuar, el resultat es molt positiu.

Per acabar “chapeau” a la estratègia d’en Ramon per convèncer als de la Fede que ens havien d’inscriure: rajar despiadadament de la gestió del Fer i donar-li tota la culpa, per fer pena i ens escoltessin. Lo siento Fer, hoy te ha tocado hacer de poli malo....El millor de tot: us heu n’heu adonat del somriure sarcàstic del jutges de la Fede quan dieu que sou de La Salle....jejeje no passem desapercebuts no!!!...Bona feina Fer.....i que diguin el que vulguin!!

Ara només cal esperar el convit d’aperitiu i cerveseta del flamant campió mediàtic de La Salle....

Salut companys!!!!!

Jose Ballester.

Classificació duatló*

Classificaxció cursa 10km*

DUATLÓ DE L'AMETLLA

2011-12-17T22:50:00.004+01:00

CRÒNICA DEL LLUÍS BUSCÀ

El passat 27 de Novembre de 2011, es va celebrar el duatló de muntanya de l´Atmella del Vallès, en el seu desè aniversari (segon duatló més antic de tot Catalunya ) amb una inscripció de 250 duatletes. Entre els participants, el "florista" de La Salle (és a dir, jo), el Javi Badia i el més petit de tots, el Santos...

Va ser una duatló amb un gran ambient, un temps excel·lent i clarament diferenciat en quan als trams:

* els circuits de correr tècnicament molt fàcils, sense cap dificultat i amb un desnivell no gaire significatiu.

* tot el contrari el circuit de BTT... molt tècnic, amb puja-baixa constants, trialeres, rius, fang, etc... bastant més dur del que m'esperava...

Fent honor al "mote" que un bon dia els germans Gangolells em van batejar (bé, amb el consentiment del "jefazo" de la secció), un cop donada la sortida (collons!!, què ràpid que surt la gent a les duatlons, sembla que s'acabi el món....) vaig agafar el meu ritme per intentar no cremar-me només d'inici. Als pocs metres, el Javi ja el vaig anar perdent i en els primers quilòmetres (que eren en lleugera baixada), el Santos també m'adelanta...

Definitivament, la juventut puja molt forta i jo m'estic fent gran... Faig un exercici mental per no auto cremar-me i decideixo continuar a la meva... si la cosa millora, a la BTT ja recuperarem...

Després de 6km de correr, transició ràpida i es confirma que dels 3, vaig l'últim... lo dicho, el florista de La Salle...

Com he comentat abans, no m'esperava un circuit de BTT tan dur.. això si, malgrat la duressa, molt divertit i animat veient que anava passant duatletes... decideixo anar a tope i jugar-me-la a les baixades... això em va permetre poder donar el meu primer PAL de la temporada!! si!!! al cap d'uns km vec el Javi que se li atraganta una de les pujades... aquesta és la meva.. així que apreto encara més i... zasca!!!! ja el tinc.... lluny de relaxar-me, penso que aquesta és la meva.. així que continuo apretant i el deixo enrere... val a dir, que està molt lluny de l'estat de forma de l'any passat que el va dur a fer un Ironman o a ser sub 3h en Marató... però això a mi no em diu res... jejejeje

Arribo a la segona transició i amb els ànims de no veure el Javi pel darrere surto a correr els últims 3 km... aquí comença el calvari del duatleta que no entrena gaire, que no fa cas als consells del jefazo (s'han d'entrenar les transicions), etc... avisos de rampes, agarrotament, una mica de tot... però el cap és més fort i s'ha de continuar...

A uns 2km pel final vec el Santos... definitivament tenim la millor cantera de Catalunya!!!! aquest cop ha pagat la novetada i està amb una "pàjara" de nassos... no s'ha alimentat bé i ja no pot més... li dic que s'enganxi a mi a veure si forçant pot arribar... anem junts durant uns metres però al final desisteix... aquest noi té molt futur!!!!

Últim esforç i malgrat ni els temps ni la posició final tenen res a veure amb els "cracks" d'aquesta secció que haureu vist i llegit en altres cròniques, content per acabar la primera duatló de l'any i, a nivell d'equips, entre els 3, haver donat 68 puntets més per la classificació de clubs... com diuen: tot suma!!!!

...El millor de tot: ja he donat el primer PAL de la temporada, jjejejejeje... això és el més important i el que he après en aquest club... a tope i canya per Solsona!!!

Records a tots.

Lluís

DUATLÓ DE PALS... UI NO, DE SOLSONA.

2011-12-13T19:23:00.011+01:00

Crònica del mestre de mestres Jose Ballester

El Dia s’ha llevat fresc i emboirat al Montseny, la qual cosa feia presagiar mes fred i boira en terres de Solsona, lloc on es disputava una nova duatló de muntanya del circuit català de la lliga de Clubs de la Federació.

L’objectiu principal era clar, puntuar novament en la categoria de clubs per poder ascendir l’any vinent a primera divisió. Tan implicats estem en aquest objectiu que inclús el propi Fer, detractor confés de les probes de muntanya s’ha decidit a participar-hi amb la intenció d’aconseguir la màxima afluència de components del Club.

I certament així ha estat, doncs un total de setze lasalleros ens hem plantat ben d’hora com a mostra del poder de convocatòria del detractor del fang i les pistes forestals.

A primera hora no he vist gaires bones cares, com si no haguéssim dormit gaire. L’excusa era la celebració de la victòria del barça, però realment mes d’un no ha pogut dormir per la tensió de la cursa atesos els múltiples piques previs entre els companys del club.

De fet hi havia diversos fronts: el top 3 del Club entre el germans Gangolellss i el senglar Dani, i darrera el Salvi, el Borrell, L’Angel , el Pau, el Marc, el Toru…etc decidits a desbancar al grup capdavanter a la que puguin…

La prèvia a la cursa ha durant quasi bé dues setmanes en que tothom mirava d’entrenar d’amagat i al màxim per mirar de guanyar aquell puntet mes que et fa guanyar posicions.

La foto prèvia de rigor ha estat especialment bonica per la quantitat de gent que ens hem congregat i pel fet de veure les cares impressionades dels altres duatletes; feia goig.

Es dona sortida i per variar, surt tothom a tope: en 10 segons el cor es dispara com el d’un nen, con si es tractés d’un sprint.

El recorregut m’ha enganyat ja que, a diferencia de l’any passat, es feia un bucle diferent, seguint la pista de sortida més enllà del primer desviament i reculant per un corriolet que pujava 200 mts i tornava a baixar fins a la mateixa pista per enfilar finalment el recorregut de l’any passat.

Durant el primer quilòmetre i mig pla, la gent de la Salle hem sortit en bloc (be alguns, altres ens hem quedat enrere des del principi) i no s’han marcat quasi diferencies fins que ha començat la pujada. El Dani ha arribat primer a la transició seguit de molt a prop pels germans Gangolells, l’Extremarc, i just darrera el Salvi, El Ramon, el Pau, el Jaume “TORU” i l’Angel. Destacar la cursa a peu del Toru que ha fet uns segments run realment impressionants. El Fer ha fet molt bona secció traient-me 4 minuts i deixant sense opcions el nostre duel particular. Excuses en podria donar moltes, però la realitat es que m’han guanyat en tot....a la propera apretaré mes.

La secció de bici constava d’una pujada relativament fàcil i poc exigent d’uns 5 km. aprox, i acte seguit, una pista que envoltava el Pantà de Sant Ponç. No m’esperava una variant respecte de l’any passat en que en el Km.16 aprox, ens desviaven trialera amunt per un corriol en un tram de forta pujada molt explosiva per desprès reprendre la pista rodadora. En el meu cas he punxat estrepitosament per voler pujar-la massa fort i he perdut tot el terreny que en el pla havia recuperar com a conseqüència d’haver agafat una bona roda.

Per tant he anat bé fins aquell moment. Les associacions i relleus m’han afavorit molt, però desprès he pagat l’esforç d’anar per sobre de les meves possibilitats: Si vas amb el ganxo al pla, i de cop tens una rampa així, la enfoques tan cansat que el cardio se’t dispara al moment i has d’afluixar o inclús baixar de la bici. Es curiós que si es una pujada dura però sense obstacles, pots anar tirant, però en quant t’has de parar a pensar per a on ataques, si esquives aquesta pedra o aquella arrel, llavors les diferencies s’accentuen.. El cert es que en una duatlo de dues hores, no pots cremar-te perquè, de ser així pots acabar arrossegant-te, pero tampoc pots sortir excessivament suau perque perds un temps molt valuós que després ja no pots recuperar.

M’he trobat força bé, especialment durant el període que m’he pogut associar amb dos corredors mes en el tram plà. Un cop arribats a la trialera de pujada m’he quedat sense aire, m’he desfondat i he perdut tot el temps que havia recuperat…amb pal inclòs que m’ha fotut el Botet.

Al capdavant el Dani ha tingut un parell de caigudes amb la seva Niner, cosa que ha donat per a molt comentaris al dinar que desprès hem fet. La realitat es que pel que explica, la primera de les dues caigudes ha estat inevitable (l’han tancat quan anava a roda d’altres duatletes i en una corva s’ha quedat sense escapatòria i se n’ha anat a terra. Sort dels Gangolells brothers que han parat per ajudar-lo a refer-se i reactivar-lo per que continués la cursa. El Dani, els ha agraït el detall amb un palet donat amb molt de carinyu a l’ultima secció de córrer.

El tram de BTT era poc técnic pero molt físic en la seva ultima part: els últims 10 Km es feien en una pista ample i plana que vorejava el pantà, que convidava a rodar fort, i per tant acumular làctic a les cames….

Finalment el tram a peu consistia en repetir part del primer segment, i la previsibilitat de desnivell i distància s’agraeix quan et queden les forces justes per acabar i qualsevol “rampa” inesperada pot enfonsar-te definitivament.

En aquest últim tram m’he trobat a gust i he aconseguit recuperar un parell de posicions per arribar plegat amb el Botet, amb qui ens hem anat passant i repassant durant tota la cursa.

Cal destacar la participació de diversos lasalleros debutants que han fet molt bon paper i sobretot el tercer temps, en termes de Rugby, que hem fet tots plegats dinant i comentant la jugada de la cursa.

En la classificació de clubs hem aconseguit una meritòria setena plaça, que ens ajudarà sens dubte en assolir l’objectiu de ascendir de categoria.

El proper diumenge toca Terrassa on es disputa el Campionat de Catalunya de grups d’edat…i on la guerra entre nosaltres està novament servida.

Jose Ballester.

Classificació*

Fotos de la jornada

Avui pel Sagrera, que porta el Porc senglar a la sang. Que cau un cop? S'aixeca i continua. Que cau dos cops? S'aixeca i fot un pal als Gangolells. Amb dos collons Dani!!

Brutal, ni que fos fet pel mismisimo Lobezno!!

I aquesta per nosaltres, sou tots de puta mare.

QUERIDOS REYES MAGOS...

2011-12-10T10:58:00.002+01:00

Heu sigut bons aquest any? Doncs encara sou a temps de demanar als Reis d'Orient la nova equipació de la Salle Triatló feta per Joma.

Esperem us agradi!!

Rainjacket + malla llarga

Dessuadora + malla pirata

Samarreta màniga curta + malla llarga

Samarreta tirants + malla pirata

Pantaló curt + Samarreta secció la Salle Atletisme

Alguns triatletes del club ja s'han probat alguna peça i coincideixen en la gran qualitat del producte, "como un guante!" o "la camiseta parece una segunda piel".
No sorprén que Joma sigui el patrocinador oficial de la Selecció Espanyola d'Atletisme.

Tenim linia d'home i linia de dona, i la següent equipació:
- samarreta tirants
- samarreta màniga curta
- pantaló curt
- malla curta
- malla pirata
- malla llarga
- dessuadora
- rainjacket

Si esteu interessats en alguna de les peces envieu un e-mail a fcorralrey@salle.url.edu, i quedarem per probar talla aquí a la Salle i omplir la carta als Reis.

Salut i Joma!!

FORO

2011-12-07T14:57:00.003+01:00

http://lasalletriatlo.foroweb.org/

Companys ja podeu clickar l'enllaç i utilitzar el foro del club, una nova eina de comunicació perfecte per estar al dia de tot: competicions, entrenos, piques, etc...

Feu-ne un bon ús, salut!!

4rts A BALAGUER

2011-11-20T19:48:00.005+01:00

CRÒNICA DEL MOI

DUATLÓ DE BALAGUER 20 NOV 2012

Avui, 6 traitletes del club de triatló més ben parit de Catalunya, hem defensat els colors del nostre club al duatló de Balaguer.

A les 10:00 ens hem fet la foto de rigor el Dani, l’Angel, el Josep Lluís, el Joan Carles i l’Emilio, un nou fitxatge del club que s’estrenava en aquesta prova. Uns consells per l’Emilio abans de començar, bicis a boxes, una mica d’escalfament i a punt per la sortida.

A les 10:30 ja a recta de sortida ens diuen que han allargat 6km el circuit de bici, casi res !!!!! avui això es farà llarg... quina mandra penso...

Sortida i ja des del primer moment veig que aniré a la contra, que no vaig tant bé com em pensava, començo respirant cada 3 però aviat ho faig cada 2 passes i a ritme, un garmin salta el 1r km i el seu amo canta 3’30”... això es farà dur... m’ho miro amb perspectiva i sense voler afluixo una mica, el Dani ho té clar i tira endavant i sense mirar endarrere, això ja ho tenen els porc senglars !!!. penso que si en el pla vaig amb aquestes sensacions, quan vingui la pujada... i efectiviwonder, comença a pujar i automàticament em passen 3 o 4 tius... baixada i ja enfilem cap a boxes; transició ràpida i surto a ritme, perdo un gel, malament... el trobaré a faltar però decideixo no parar... un gel, aigua i a veure les cames... després de 7km perdo consistència i la bici la faig a ritme però no la lluito. En el km 15 aproximadament m’agafa l’Àngel per darrera, què puta penso, m’ha enganxat !!! com va !!!, però m’anima molt i m’enganxo a ell i anem endavant. Caminillo, pista, molta pujada, concentració... i més pujada... ja no tinc ni gels i regulo la beguda, no estic bevent el què necessito i sé que ho pagaré...

L’Àngel ha de parar un moment per l’alçada del seient i jo tiro; bé terreny que em beneficia i ja estic ubicat, a fondo fins al final, entro a boxes, canvio ràpid i a veure com responen les cames...

Penso amb la frase del Dani “...la primera hora és cardio i la segona és muscular...” i efectivament, respiració a tope i a ritme del què em deixen les cames... als 400m em marca rampa al bessó i afluxio.... al pont abans de la pujada em marca rampa el vast intern del quàdriceps... penso que patirem... però començo a pujar... no em passa ningú i jo tampoc passo... a la part de dalt de la pujada hi ha vivendes de gitanos i em quedo amb la imatge d’un gitanet assegut a terra a la pujada més forta, amb un bastó a les mans que em diu “... no corras nunca más que esto cansa mucho...” i penso que va amb la cultura de l’esforç d’aquest col·lectiu... jejejej, però casi em fot un cop de bastó el nano...

Baixada, em passa un tiu, en passo un altre i ja enfoco meta.

Finalment bé, però una cursa molt llarga i sense avituallaments... jo penso amb els Ballester i de cop em ve al cap l’Emilio !!!! quin duatló més llarg per estrenar-se, pobre... penso que a partir d’avui, o penja el triatló o ja no ho podrà deixar !!!!.

Resum de la classificació:

Dani 2h25'27'' i 12è de la general.

Moi 2h29'22'' i 19è de la general (2n Veterà... Borrell, t'ho hauràs de currar aquest any...)

Angel 2h36'31'' i 29è de la general.

Josep Lluís 3h09'12''

Joan Carles 3h26'39''

Emilio 4h04'33''

Pd. No hi ha foto de pòdium perquè a les categories només cridaven al primer, però la claca m’ha pujat al pòdium..... jejejej adjunto foto.

DUATLÓ DE VILADECAVALLS. DUES CRÒNIQUES A PREU D'UNA...

2011-11-14T16:39:00.009+01:00

CRÒNICA DEL BORRELL

13/11/11 Duatlo de Viladecavalls.

Titulo: Fer vas a hacer duatlon.

La Salle Triatlo pujara a primera per que en Fer ens pugui acompanyar.

Salvi, Albert, Pau, Angel i Jo.

Sortida a 10:30. Escalfem, fent la pujada de la primera volta a peu uns 15 minuts. Enseguida m’adono que puja molt. Patirem. Mentre esperem la sortida ja estic suant. El Salvi ha marcat el terreny a l’escalfament. El Pau, calla però esta tramant alguna cosa. L’Angel fa el ploricó amb el genoll, no m´ho crec. L’Albert es el que esta mes tranquil, sap que patirà i ha vingut a passar-s’ho be.

Sortida. Fulgurant. De 120 pulsacions a 180 en 30 metres. Començo a donar cops de colze. Som dels 15 primers. La Salle es una pinya. Això no para de pujar. A aquest ritme ho pagarem car. En Pau va molt fort. S’escapa. Afluixo, en Salvi ho llegeix i es queda al meu costat. Però te un moment de clarividència i pensa,: si l’hi foto 2 minuts a peu, no em podrà agafar amb la bici. El tigre ataca amb fúria. Tira i tira. El deixo anar. Ja els caçaré. Tinc que conservar. Final de la baixada de la primera volta. Gir de 180 graus, ideal per prendre referencies. Salvi primer a 30’, no he vist al Pau, em giro... i qui tinc darrere? Pavon. Fa bona cara, collons aquest no me’l treure de sobre!!! Comencem a pujar de nou. Veig al Pau a 200 metres, vaig retallant distancia, augmento el ritme, sense forçar molt per no petar. Al darrer quilòmetre em poso al seu costat. - Vinga Pau, ja hi som!, l’hi dic per animar el tema. Com si jo no estigues tocat. No em contesta i em fot un pal que em deixa clavat.... Sort que som del mateix equip!. Estiro les cames i el deixo anar. Transició 1. No molt ràpida. Se m’ha enganxar la tanca del casc i no el podia cordar. Pujo a la bici, comencem a tirar cap el bosc. Veig al Pau a 50 m. Ja el tinc. -Pau posat a roda!!!!; -Tira, tira, et seguiré si puc. Jo també vaig tou de cames. Em foten un mal de collons. Merda, no he entrenat les transicions i vaig clavat. Ho pagaré car. No puc pedalar. “Apreto” encara que em faci mal. Pujada forta. Molta gent que no en tenen ni idea de BTT, paren, cauen. Es fa un tap i he de baixar i pujar a peu. Ho agreixo per que les cames no em tiraven. Aquí estic perdent una minutada. La pujada era molt forta però es podia fer amb la bici. Seguim tirant. Veig un tritraje, veig al Salvi lluny, i prenc referencies. El veig i començo a contar els segons fins que arribo allà on era. 60’’. Per atrapar-lo en tinc que avançar uns 15 o 20 tios. Això dificulta la missió, per que em frenen a les pujades. Seguim, miro de no adormir me, agafar ritme i pasar tots els que puc. Les cames a les pujades no tenen agilitat. El torno a veure 45’’. Una trialera llarga de baixada, sobtada i abrupta. La gent cau com bolos. Tinc que esquivar-los. Estic controlant la situació, encara que em va justet. Cauen i s’intenten aixecar fotent la bici enmig de la traçada. Jo estic baixant a tope, i costa trobar el forat. Aquí queden 6 menys. Torna una pujada forta, la segona de 3. Apreto, avanço 4 o 5 patates mes, que no saben pujar i van fotent esses i a ritme caribeny. El veig a tiro ja son uns 30’’, afluixo per recuperar. Poc a poc l’estic atrapant. El tinc a 10’’. M’estic barallant amb un orellut; no me’n puc desempallegar. A la pujada el deixo a la baixada el torno a tenir a sobre. De sobte sento algú que em treu del meu ensimismament: aviasisidfasfdifusfdsdfi!!!!. Coño!!!!!! L’Angel. –Tira que el tenim!. (El volíem agafar per que som del mateix equip, i el mes bonic es anar tots junts, ens estimem...) Ja anem tots 3; acabem la tercera pujada forta. Comença el descens cap a la meta. L’Angel tira davant. En Salvi aguanta la batuda com pot. Un cop he mirat de reüll enrere, ens esta aguantant!!!. El tigre ha esgarrapat segons al temps. Es un descens vertiginós. Baixem molt ràpid, amb fluïdesa, sembla que estem “surfejant”. L’Angel m’estira, però se que també juga la seva partida. Si em pot deixar, ho farà. I mirarà de treure tant temps com pugui. Esta tibant la corda. Sembla que la pista sigui llisa (no ho es). L’arc s’acosta molt de pressa, cada cop hi ha mes cases, asfalt, gent. Ja hi som. Estem sols. Arribem a la línia al mes pur estil pin i pon. Posem el peu a terra alhora, junts. Les 2 bicis alineades a la ratlla groga. Impressionant, Quin nivell d’empatia!!. Hem de fer algun negoci plegats. Sortim també junts. Unes escales de collons. Les pujo de 2 en 2. Em trobo be. L’Angel para (el bessó). Al arribar a dalt, ha sortit tot l’esforç de la transició. M’ha costat refer-me. No veig ningú darrere i tiro. Estic content corrent per un corriolet com si fos la caperutxa. Em penso que ja ho tinc tot fet i estic mariconejant pel bosc. Ara ve un angle de 180, miro per prendre referencies. Qui tenia darrere? Pavon de nou. Coñooooooooooo!!!!!!!. Venen 2 i després a 15 metres l’Angel. Els espero per atacar al final. Vaig una estona a roda, patint. Fins hi tot penso que no els puc aguantar. He pensat en deixar-los anar. Sort que no ho he fet, per que ja tenia la policia a sobre. En Salvi m’estava observant i estudiant el moment d’atacar. No he volgut mirar enrere des que he vist l’Angel. Però he arribat a tenir al Salvi a 50m. Al final, com que pensava que els que tenia al costat eren veterans, he atacat. Ho he fet massa tard. A un l’he passat , amb l’altre no he pogut per 2 segons.

Digna menció: L’arrivada de l’Albert. –Era durilla eh!!!. Sense perdre el somriure que tenia a la sortida. Com si vingués d’un passeig recollint bolets.

La Salle ha fet 7ns per equips i jo 3r. a V1, fins i tot tinc copa. Llàstima que amb la crisi ara les fan de plàstic. Tants anys esperant guanyar alguna cosa i resulta que no tinc ni copa de llauna.

Els veterans perseguint la joventut que sens escapa de les mans, en una carrera frenètica contra el rellotge que tenim perduda de fa temps. Però que divertit es repartir pals i com disfrutem triscant muntanya amunt i avall com cabretes.

Per Grups d’edat he fet primer, l’Angel 5e. el Salvi 8e., el Pau 16e i l’Albert 9e. De la general 24, 27, 33, 57 i 109 respectivament. Tots a casa sans i estalvis… La propera apretarem mes encara. Entreno de qualitat. Tenim el podi per equips a tiro. L’Angel per grup d’edat el podi a 20’’.

Aixi es com ho he vist:

Angel: Incombustible, la tenacidad.

Salvi: Jabato /Tigre de Malasia

Pau: Etna en plena erupcion

Albert: Alberto Contador al Tour.

*Classificació

Foto + cançó de la jornada

***************

CRÒNICA DEL JC BALLESTER

VILADECAVALLS: DUATLÓ DE MUNTANYA*.

*= Aquí No descansa ni Déu.

Doncs, efectivament, el dia 13 de 11 de 2011, un cop comprovat que el mon no s’ha acabat, cinc atletes de La Salle es varen inscriure a la segona duatló d’aquesta temporada, que acaba de començar, i a més a més un servidor va pagar la inscripció i va apuntar als dos marrecs a la Duatló Infantil.

DUATLO INFANTIL: Encara que no va arribar a ploure durant la prova, val a dir que el dia s’aixecava força gris i això segur que va desanimar a més d’un. Però el Joan (10a.) i la Sara (6a.) no són dels que s’arronsen amb facilitat (a priori) i es van llevar sense problemes a les 6:00 a.m. amb la il·lusió pròpia dels nens.

Un cop allà posem dorsals a tot arreu, deixem les bicis al box (el pati de l’Escola Rosella) i comencem a reconèixer el terreny. Començaria la Sara, (Infantil 1 nascuts 2004 i posteriors) que quan un dels organitzadors els va dur a fer una volta a peu pel circuit, era un dels participants que el va fer “a fondu”, tot i que jo li anava dient que parés (ai, mare!!). Sortida i a córrer: la primera volta va entre els primers, però la segona volta al pati de l’Escola (total 350 mts.) ... la va fer a peu!!!. Es queixava que li feia molt mal la panxa (flato) i va optar per abandonar... Bé, la inexperiència i la joventut ens van jugar una mala passada.

Passat el moment de disgust de la nena, ens disposem a veure la sortida de Infantil 2 (2001-2003) i el Joan ja havia fet una duatló, o sigui que tot apuntava que ho passaríem bé. Sortida del tram de córrer i va primer Que bestia!!! En acabar la segona volta entra a box en tercera posició i fa una transició massa lenta, o sigui que surt amb la bici ja força enrere. La volta de bici (1200 mts.) a mi se’m va fer eterna (imagino que també a ell, pobret!!), fins que el veig entrar de nou a box. Aquí va fer millor transició però l’última tram de córrer el vam tenir que encoratjar perquè deia que no podia més. En acabar, quan va haver recobrat l’alè va explicar la seva tàctica i ho vaig entendre tot: “Vaig sortir a fondo per després apretar... però quan he agafat la bici... em costava respirar, m’he cansat molt!!!”. Una més per a guanyar experiència: però castís ho es, no em direu que no.!!!

DUATLO DELS GRANS.

I lo de grans va de debò: En Salvi, El Pau, El Ramon l’Angel i l’Albert es van congregar a la sortida tots més aviat a “tantejar” el tema. Ningú no s’atrevia a fer pronòstics, perquè l’Angel anava pendent del seu genoll, l’Albert feia molts dies que no agafava la bici, en Pau acollonit amb les bèsties pardes aquestes; el Ramon... (el Ramón no deia res el puta), i el Salvi fotia una cara d’haver passat una ”noche loca”, que em vaig estimar més no preguntar!!!

Sortida i cap amunt. Em dedico a esperar-los abans de la 1ª transició i el primer que arriba es el Salvi!!! I a molt bon ritme, jo diria que entre els 15 primers, després un notable Pau, que penso que va fer un carrerón digui el que digui ell. En Ramón venia el tercer dels nostres i el vaig veure una mica castigat, però sincerament, mai us refieu de la seva pinta, te cops amagats. Darrera d’ell l’Àngel que a pesar de lo del genoll no anava mal classificat i una mica més enrere l’Albert Botet.

La següent cita amb la cursa la estableixo al acabar el tram de bike, dur i una mica alterat per la organització degut a les abundants pluges de les darreres hores, i aquí és no vem assistir a un altra recital del Ever Alejandro Gómez. La veritat és que el veus i no ho sembla però el tiu es una makina del 15!!!!!!. Ell va arribar amb la bici i vem estar comptant que com a mínim van passar 5 minuts abans que arribessin ... els demés, un grup perseguidor de 4 i després van anar degotant. No vem haver d’esperar gaire per veure arribar com dos missils l’Angel i el Ramon Borrell, que després ens explicaven que van fer un tram de bike que els va anar molt bé, darrera d’ells passava el Salvi en solitari donant-ho tot i més tard en Pau i en Botet.

El darrer tram de córrer començava amb una infernal pujada asfaltada que no vull ni pensar com devien de patir per a pujar-la tots. Quan vaig arribar a la línia de meta el Ever Gomez i uns deu atletes més ja havien arribat, o sigui que vaig tenir el privilegi de veure des de primera fila la arribada dels nostres... I el primer va resultar ser el més callat: El Ramón Borrell, que amb la cara de patiment impresa a les seves faccions, ens va delectar als presents amb un sprint digne d’un velocista que va arrencar els aplaudiments de propis i estranys (després ens explicava que creia que s’hi estava jugant el podi amb algun altre corredor que va veure “a tiro”. Fenomenal!). Va acabar 24è absolut i 3er de la seva categoria V1M.

Uns segons darrera d’ell arribava en Salvi, que va fer una gran carrera, 27è absolut i un temps de 1:42’ 52”. A un minut casi el nostre “Lobezno” que, a pesar de les molèsties del genoll acredita un excel·lent estat de forma. En Pau Puig, amb 1:50 arribava amb un somriure, signant una cursa molt bona i responsable (llàstima de bici, on va penalitzar per les zones tècniques, segons m’explicaria després) i finalment el Botet, que tancava la participació del nostre Club que, per començar, dóna un primer avís del que som capaços de fer, doncs gràcies a ells vem aconseguir acabar en setena posició de la classificació per Clubs.

Des de aquestes línies els vull agraïr a tots cinc que ens fessin fruir d’una duatló dura i exigent i uns resultats que crec que son molt bons, tenint en compte que tots ells manifesten encara marge de millora a la seva forma. Ara, corro a inscriure’m a la de Balaguer perquè em van deixar amb “mono” de córrer diumenge vinent, però no espereu aquests resultats, que jo em moc a una altra dimensió!!!.

SOPAR COMIAT DE TEMPORADA 2010 - 2011

2011-11-08T16:37:00.004+01:00

CRÒNICA DEL MESTRE JOSE

El passat divendres vam celebrar el sopar de fi de temporada 2010/2011, i com no podia ser d’una altre manera ens ho van passar d’allò més bé.

Sense voler-ho, vam rememorar anècdotes i vivències de la temporada i també vam discutir sobre la més “rabiosa actualitat”….especial protagonisme va ser la nova adquisició del Dani: la BTT mes revolucionaria de la època que no va ser indiferent per a ningú…con diu el Senglar…de nom “pepino” de cognom “niner” i, es clar, com no podia ser d’una altre manera, tots vam treure el “guru” del Mountain Bike que portem a dintre….tots menys el Fer …que no parava dir-li a la orella al pobre Sebas “…estos hierberos son unos sabiondos….les voy a meter una palo a cada uno con mi nueva cabra que fliparan….”…

El motiu del sopar també va ser per donar al Sebas el comiat que es mereix, que per circumstàncies personals, se’n torna a Argentina, i des d’aquí volem agrair-li la feina feta i desitjar-li sort a ell i la seva família. Sebas verdaderamente tu esfuerzo y dedicacion en los entrenos nos ha servido muchisimo….solo hace falta ver como hemos mejorado algunos en la piscina…..que hace un año apenas nos manteniamos a flote….muchas gracias y suerte…

En fi com podeu veure la vetllada va ser molt divertida….i curiosament tothom va xerrar amb tothom, la cual cosa no deixa de ser curiosa, ja que el grup de la Salle Triatló es d’allò mes heterogeni, per edat i altres circumstàncies personals. Ara bé, tot això queda a una banda quan es tracta de parlar de Triatló i, de pas fer conya…..

A mesura que el sopar va avançar i van anar caient les ampolles de “Baron de Ley” , la eufòria va incrementar-se i les anècdotes de tota la temporada es multiplicaven. Va ser molt interessant repassar totes les cròniques de les diferents proves en les que van prendre durant l’any, confeccionades per molts dels components del Club. Sembla mentida però veure-les totes elles juntes en un format de llibre, amb les seves corresponents fotografies, dona una dimensió molt interessant de la participació de la Salle Triatló durant tota la temporada…Els components del Club vam considerar adient entregar dues unitats del llibre personalitzades al Fer i als germans Gangollels en agraïment de l’esforç i dedicació per aquest club.

Però el millor de tota la vetllada estava per arribar…..sota la batuta del “Sommelier” Ramon Borrell, acompanyat pel Joan Carles i en Botet…ens van oferir a tots una cata de Gin Tònics d’allò mes interessant…no se si era la dosi de vi que ja portava damunt, però la veritat es que les dues copes de Gin Tònic que em vaig prendre, les vaig trobar d’allò mes bones...i això que no soc de begudes fortes…però carai carai....amb el Tanqueray!!!!…Que bó estava el condemnat!!!!....

Finalment, els mes valents van acabar movent l’esquelet en un local de la “nuit” barcelonina”….

En definitiva una trobada molt divertida i en la que vam arribar a la conclusió que el millor èxit de la secció durant la temporada no va ser precisament esportiu….sinó que va ser aconseguir convertir un grup de nois i noies interessats en fer triatlons, en una colla d’amics que els agrada xerrar de tot i mes…i que si de pas fem esport…doncs millor…..

Apa nois entreneu per les duatlons de muntanya que ja sabeu l’objectiu marcat…..

Foto de la jornada (no censurada)
El pregonero
Quina atenció! sembla que es deia algo interessant...

*************

SIMPLY THE BEST

El señor Botet nos envia este video para que nos animemos con los entrenos de natación, caña!!

TEMPORADA 2011 - 2012

2011-10-26T20:43:00.007+02:00

Gràcies a tots per la vostra assistència!!
Esperem que us hagi agradat la nostra proposta per aquest any.

Pels que no veu poder venir, aquí teniu un resum de la presentació:

LA SALLE TRIATLÓ

QUÈ OFERIM?

· Dispossar d’una instal·lació per entrenar amb piscina, sala de fitness, sala d’activitats dirigides, rocòdrom, sauna, etc.; i a més a més amb la proximitat de espais lliures per poder entrenar com la Carretera de les Aigües.

· Assistència als entrenaments del club:

Dilluns – Bike Indoor, 19h a 20h

Dimarts – Running, 20h

Dimecres – Swim, 19.30h – 20.30h

Dijous – Running, 20h

Divendres - Swim, 16h - 17h

· Assistència als entrenaments/sortides voluntaris del cap de setamana.

· Llicència federativa gratis* (*al competir en 5 proves FCTRI).

· Roba de la secció a preu de cost.

· Regal samarreta/polo de la secció.

· Descomptes a botigues i marques.

· Assessorament nutricional i de mesures ergogèniques.

A banda dels punts anteriors també dispossem d’un entrenador de triatló, que pot fer tasques d’entrenador personal per aquell triatleta que ho dessitji. El Ladislav Demko, el nostre entrenador, té un curriculum envejable tant esportiu com laboral. Porta a les seves cames més de 200 triatlons (entre elles proves ITU) de totes les distàncies: Ironman, olímpic, sprint... a més d'algunes maratons amb molt bona marca. També ha estat en l’Equip Olímpic Slovac de Triatló durant molts anys. D'altra banda en l’àmbit laboral a part d’entrenador de triatló, i d’altres esports com atletisme, surf, snowboard, etc. té estudis de nutrició i alimentació.

QUINES OBLIGACIONS COMPORTA ASSOCIAR-SE A LA SECCIÓ?

· Federar-se i competir amb el Club La Salle Triatló.

· Anar a les competicions i competir amb la roba del club.

· Competir en el màxim de proves FCTRI.

· Assistir als entrenaments.

· Màxima implicació posible amb el club.

· Donar bona imatge del club.

QUINS SÓN ELS OBJECTIUS DEL CLUB?

· Pujar a 1ª Divisió de la Lliga Catalana de Duatlons de Muntanya.

· Fer bon paper – “donar guerra” a la Lliga Catalana de Duatlons de Carretera.

· Fer bon paper – “donar guerra” a la Lliga Catalana de Triatló.

A QUI VA ADREÇADA?

· Alumnes de la Universitat de la Salle.

· Alumnes de la URL.

· Abonats de la Salle Sport&Fitness.

· Externs.

QUÈ HE DE FER PER PERTÀNYER A LA SECCIÓ DE TRIATLÓ?

Alumnes Salle: (dues opcions)
1.- Abonats:
- Pagament anual de 25€
- Quota mensual de 25/30€

2.- No Abonats:
- Pagament anual de 25€
*No llicència gratis, no accés a la instal·lació

Alumnes URL: (dues opcions)
1.- Abonats:
- Pagament anual de 25€
- Quota mensula de 30/35€

2.- No abonats:
- Pagament anual de 100€
*No llicència gratis, no accés a la instal·lació

Abonats de La Salle Sport&Fitness:
- Pagament anual de 50€
- Quota mensual Corporate de 35/38€

Externs: (dues opcions)
1.- Fer-se abonats de la Salle Sport&Fitness (pagament anual de 50€ + quota mensual corporate)
2.- No ser abonat de la Salle Sport&Fitness i nomès fer pagament anual de 50€, però *no beneficis club: no instal·lació, no assistència als entrenaments de club, no llicència federativa gratis.

FORMA DE COMUNICACIÓ

· Mail: fcorralrey@salle.url.edu

· Blog: www.lasalletriatlo.blogspot.com

· Facebook: La Salle Triatló (perfil i página)

CURIOSITATS DE LA WEB DE LA FEDE

2011-10-24T16:01:00.002+02:00

- Vols ser més jefe i tenir la llicénica de la fede en paper?
- Ets dels que competeixes en totes les proves i tens el teu dorsal fet pols?
- Vas tan ràpid en bici que has perdut la placa-dorsal?
- La dona t'ha fet fora i has canviat de domicili?
- Algun burru t'ha arrencat el xip al segment de l'aigua i has hagut de comprar-te un nou?
- Vols veure lo pro que ets i saber els teus resultats d'aquesta temporada? I els de les altres temporades?

Per tot això i algunes coses més... està la Zona Privada de Federats. Un apartat (pestanya) de la web de la Federació Catalana de Triatló on podràs fer consulta d'aquests temes.

Es força interessant, per consultar-la: http://www.triatlo.org/zonaprivada.aspx*

Ens veiem demà a la presentació de temporada,
Salut i Fede!!

LA SALLE TRIATLÓ 2012 - SESSIÓ INFORMATIVA

2011-10-21T10:54:00.003+02:00

Preneu nota!!

Dimarts vinent, 25 / 10 / 2011
A les 20h
A les instal·lacions de La Salle Sport&Fitness (Lluçanés, 45. Barcelona)

Sessió informativa i presentació de la nova temporada 2012.

Esteu tots convidats!!

FI TEMPORADA TRIATLÓ 2010-2011

2011-10-17T20:07:00.003+02:00

Classificació*

Després de la Garmin ja podem donar per finalitzada aquesta temporada triatlètica 2010-2011. Una temporada en la que federativament em puntuat com a club en 4 triatlons de les 11 possibles del circiut català.

Aquestes triatlons han estat:

- Triatló B de Banyoles, en la que van participar l'Extreme Marc, el Fer, Javi Badia, Montse i Lluís Buscà.

- Sprint de Sitges, amb la participació del Fer, Junior Navasa, Ferran Giones, Albert Casas, Joan Carles Ballester i Eric Cinca.

- Sprint de Manresa, amb el Jaume Toru, el Junior Navasa, l'Alberto Roig, l'Ivan Montesinos i el Sergio Vázquez.

- Olímpic de Banyoles, on van puntuar el Thomas Vikingo, el Jordi Puigdollers i l'Alberto Roig.

L'any vinent més i millor!!

TRIATLÓ DE GAVÀ

2011-10-16T23:12:00.007+02:00

CRÒNICA DE JOSE BALLESTER

La temporada ja s’acaba i amb ella, les oportunitats de fer bons resultats o assolir els objectius prèviament establerts. Una bona ocasió era la triatló de Gavà, que es va celebrar el passat diumenge dia 2 d’octubre en un format ben atractiu: sprint, olímpic, individual i relleus.

La assistència del nostre club va ser prou nodrida i especialment interessant va resultar el desenllaç del “pique” entre dos equips per relleus: d’una banda el Marc que faria la natació, el “Banutti” que desprès d’una dura temporada en que les lesions no l’han deixat rendir al màxim, es “trauria l’espina” per fer la secció de bici…i finalment el Junior Eric, que faria el “run”. D’altre banda el Fer, va fitxar a dos maquines de l’especialitat…el Rafa “albatros” i el Abdeslam “galgo” que, respectivament nedarien i correrien, sense oblidar-nos de la secció “bike” que faria el Fer…

En l’apartat de corredors individuals en la distancia olímpica prengueren part el Salvi, el Pau, i el Ferran, i en distancia sprint, l’Andres, l’Alejandro i l’Eduard.

Puntualment es va donar la sortida i la primera sorpresa, encara que només per alguns, va ser la fulgurant sortida del Rafa que es va destacar passada la primera boya de tots els participants, sortint de l’aigua amb una franca avantatge sobre la resta. Hi va haver moments que anava per davant del cayac de la organització...quina maquina!!!

El Marc va fer un molt bon paper sortint de l’aigua en 7 posició general.

Les transicions van ser prou ràpides, tot i la dificultat de l’Albert Banus en posar-se el xip que li cedia el Marc.

Era l’hora del Fer, que va fer una molt bona seccio bike, tot i que el Banutti, li va poder recuperar uns segons.

En la secció run el corredor del equip del Fer va estar intractable marcant un temps inabastable per l’Eric que va donar-ho tot des del primer moment.

En l’apartat individual el Salvi,novament ha fet una molt bona demostració del seu estat de forma, tot i fer una secció bike tirant ell solet d’un grup poc col·laborador. En el cas del Pau, va sortir a bloc amb altres triatletes que es van associar força bé, el que li va permetre fer una molt bona secció.

El Ferran va fer una triatló molt regular marcant bons registres en swim i bike, i arrodonint la cursa en la secció run, que es el seu fort.

L’Andres i l’Alejandro han fet una molt bona triatló Sprint entrant amb 1 minut de diferencia, i l’Eduard va poder completar la seva cursa amb un bon registre, tot i que va penalitzar alguns minuts per problemes a la transició 1.

En resum una molt bona participació del nostre club destacant el primer lloc a la classificació per relleus olímpica, que tenint en conte el nivell de la proba es un èxit molt sonat.

Ens veiem a la propera.

Jose Ballester.

Classificació*

ORBEA TRITRAINING WEEKEND

2011-10-12T20:44:00.001+02:00

Los próximos días 25, 26 y 27 de noviembre Orbea y TriTraining ponen en marcha este stage donde los asistentes podreis empezar a preparar la temporada 2012.

El stage estará dirigido por Xavi Alvarez entrenador de TriTraining quien contará con la colaboración de Tere Fullana de TFswim para los entrenamientos de natación en piscina cubierta. Además Pau Zamora, duatleta y triatleta profesional, acompañará al grupo en sus entrenamientos, impartirá un curso de mecánica de bicicletas y ofrecerá una charla sobre sus experiencias y preparación.

Los asistentes podreis probar el revolucionario sistema Orbea Trainning durante todo el fin de semana y realizaremos un test de neoprenos Orca en una sesión en la playa.

Para redondear el fin de semana la marca de alimentación y suplementación deportiva GuEnergy aportará geles para cada triatleta y sortearemos prendas deportivas de Hoko Sport y equipaciones Orbea!

Más info. aquí*

12.800 BRAÇADES PER ACABAR UN REPTE

2011-10-11T23:50:00.003+02:00

CRÒNICA MARNATON GARRAF-SITGES

pel MADELBOY ERIC

Aquest cap de setmana s'ha disputat la marnaton Garraf-Sitges. On van participar un parell de membres del nostre club l'Extreme Marc i jo l'Eric.

Cap a les 7 del mati ja estavam a la cua per recollir els dorsals, on les voluntàries que els entregaven estaban absolutament convençudes de que jo no havia nascut al 1992, que no era possible que ningú tan jove intentes nadar 10km. Un cop vaig convèncer a tothom de la meva data de neixament ens van donar els dorsals, vam posar-nos els neoprens i vam començar a fer temps fins a la sortida parlant amb el Fer a la platja i rient una estona per treure tots els nervis possibles.

Quan eren casi les 9 del mati es va donar la sortida (la sortida estava prevista a les 8) i 145 nadadors es van ficar dintre l'aigua amb una calma que no ens esperavam (estem acostumats a les sortides de triatló on tothom va al 100%), el Marc i jo ens vam desitjar sort i vam començar a nadar. Als primers 1000 metres vam tenir una visita sorpresa en forma de meduses petitones que no semblaven perilloses, però segons després van començar a aparèixer les germanes grans que a mes d'un van deixar-li alguna carícia en forma de picada (encara sort del neoprè. A que si Marc? jejej)

Els primers 5000 van passar relativament ràpid, però a partir de llavors els metres passaven molt lentament i cada braçada passava mes factura a la meva espatlla dreta. Però mica en mica els metres van passar i vaig arribar a l'ultim avituallament situat al kilòmetre 9. En aquest punt tot semblava fet, però els últims 1000 metres es van fer molt difícils per culpa d'unes onades que a mes d'un van estar a punt de portar-los a l'espigó (sort del Fer que em va cridar desde la punta de l'espigo per avisar-me de que estava perillosament aprop i evitar que no acabes contra les roques). Però solucionat aquest problema vaig arribar a la platja 12800 braçades mes tard on em van donar la medalla finisher i em vaig retrobar amb el Marc i els seus pares i el Fer, que encara no es creien que hagués pogut acabar la proba ja que tenien els seus dubtes de que ho pogués fer (he de dir que jo també tenia els meus dubtes).

Com ja comença a ser tradició el Marc va guanyar la seva categoria i va pujar al graó mes alt del podi on el vaig acompanyar en el tercer graó.

Aquesta proba va posar punt i final a la meva temporada 2011. Ara toca passar per xapa i pintura, però d'aquí poc tornarem a estar a tope i donant guerra!

Eric Cinca.

MY BEST CHALLENGE

2011-10-10T19:50:00.004+02:00

¿Conoces myBestchallenge.com?

Es el punto de encuentro para deportistas.

En myBestChallenge podrás leer artículos, compartir tus conocimientos y experiencias, guardar tus rutas de entrenamiento y muchas cosas más, todas destinadas a mejorar tu rendimiento deportivo.

www.myBestChallenge.com

Web molt profesional i més que recomanable.
Bona gent i bons colegues!!

Salut & my best challenge!!

ALEJANDRO CONQUISTA MENORCA

2011-10-05T20:46:00.006+02:00

Crónica Extreme Man 113 Menorca

Al entrar en el club de La Salle Triatló en junio, no paraba de oír Berga por aquí, Berga por allá… Al estrenarme en la sprint de la Vila en Barcelona decidí mirarme la inscripción de la Sailfish, lástima que ya no quedaran más plazas para competir.

Visto esto, en un panfleto adjuntado con otros obsequios de la Vila vi el Extreme Man de Menorca. Me lo pensé un par de días y después de comentárselo a mis padres, amigos y a una amiga para que me acompañara, me apunté, compramos los vuelos y reservamos hotel. Poco después me apunté a la Sprint de Carcassona como preparación pero sabemos que no fue del todo un éxito…

Después de estar todo el verano entrenando para septiembre y las ligas de fútbol de la nueva temporada, me di cuenta que podría realizar el segmento de natación apurando 1 hora, la bicicleta dependía de lo cansado que saliera, así que entre 3 y 3,5 horas podría acabar los 90km. Finalmente la media maratón esperaba bajarla de las 2 horas y 15 minutos, ya que distancias tan largas nunca las he podido entrenar bien del todo.

El vuelo a Menorca era viernes 23 por la mañana, sólo llegar hice la compra de la semana y fui a disfrutar de la playa hasta las 7 de la tarde que estaba previsto el reconocimiento del circuito a pie con Xavi Llobet y Clemente Alonso, impresionantes vistas y un ambiente muy agradable. A todo eso el circuito a pie no me pareció tan duro al dar una vuelta, solo tenía una subida un tanto peligrosa, más aun después de realizar la natación y la bicicleta… El circuito eran 3 vueltas en la costa de Fornells donde subíamos a la torre 3 veces, podría resultar bastante agotador.

El sábado el día se levantó bien, soleado. Recogí mi bicicleta que me trajo Pau Zamora de DISTANCE y acto seguido fui a la sesión informativa sobre la competición, donde se nos explicaría la normativa, presentación de circuitos y más detalles. Por la tarde realizaba el chek-in y dejaba casi listo mi boxes. De repente, empezaron a caer gotas… y en pocos minutos lluvia. No sé si fueron los nervios, algo que había comido, pero me empecé a marear y a notar nauseas. Al volver al apartamento me eché una siesta y como nuevo (UUUFFF que alivio).

Domingo, día de la carrera. Antes de salir a poner las últimas cosas en el boxes me tomé un Redbull, un plátano y un café para empezar con energía. Ya todo listo, me despido de mi amiga deseándome mucha suerte y que sobretodo, no me ahogue!

Después de reunirnos y explicarnos como se efectuará la salida, presentan a los triatletas de élite y empezamos a entrar al agua, al puerto de Fornells.

-¿Cómo que la salida la hacemos en el agua? No no, yo quiero que me descuenten estos metros y este tiempo, ¡que no aguanto tanto yo!

Poco a poco me ponía nervioso, no paraba de entrar gente y yo buscando una posición atrás y por en medio para salir cómodo. Sin darme cuenta (si ya me cuesta enterarme de las cosas, iba con los tapones de los oídos para hacerlo más interesante) veo que empiezan a salir disparados muchos participantes, llegó la hora, crono en marcha y a nadar!

Sin tener en cuenta el tiempo, seguí de crol, hasta que empezaba a salir el sol y me noté algo cansado, quizás no calenté bien del todo… pasé a combinar un rato de braza y otro de crol, hasta superar así la primera boya.

Miro hacia la costa: Dios! Está muy lejos! Va céntrate en seguir nadando, ya estás a mitad de camino, apenas llevas 28 minutos, puedes hacerlo!

Tras superar la segunda boya me empiezo a sentir mareado y me viene un dolor de cabeza que ya me esperaba, vendría de las gafas de natación o el gorro… ¡Ya casi está, dale duro otros 20 minutos! Se hizo interminable, cada vez que miraba a fuera veía como salía la gente y a mi aun me quedaba una eternidad… pero finalmente, a mi izquierda un chico se pone de pie, miro al suelo y ¡SALVADO! Toco tierra, pues corro hasta la llegada y miro el tiempo, 47’05” , un poco mejor de lo previsto :).

Me preparo para la bici, y nada más salir ya empiezo a adelantar posiciones, muchas posiciones. Al llegar al Mercadal recojo un bidón de Gatorade y me tomo un gel. Sigo concentrado en hacer una buena marca, ya en la primera vuelta vi que iba mejor de lo esperado, así que en la segunda vuelta me alegré la vista levantando la cabeza mirando a mi alrededor, que bonito, que bien que me lo estoy pasando ahora, ¡increíble!

Dato que no me puedo callar: mientras hacía la subida del Mercadal por tercera vez, mirando el cuentaquilómetros me despisté… me salí del arcén y caí, pero nada comparado con Francia, no eran los mismos fantasmas…

Entro rápido con la bici, tanto que me paso de la línea del juez, así que nada mejor me puede pasar que una penalización de 5 minutos. Al mirar el reloj me puse muy contento, llevaba 2 horas y 40 minutos en la bicicleta y me tocaba correr, ¡que bien! Pero antes, 5 minutos estirando con otros penalizados en una jaula…

Pues no tan bien, que cansadas tengo las piernas, así que aguanté un ritmo, sin parar, siendo adelantado por bastantes personas pero daba igual, sabía que podía acabar bien y disfrutaba del momento, de las vistas, de la competición.

Las subidas a la torre de Fornells resultaron duras pero poco a poco podía con ella, en los avituallamientos recogía un gel y bebida. Cuando intentaba subir el ritmo notaba como la rodilla me avisaba, no amablemente, así que no podía apretar por el momento.

Ya la última vuelta, sé que me queda poco, 1 quilómetro tal vez, pues venga venga, que esto ya está. Veo que 2 chicos me están adelantando lentamente por la izquierda, y ya entrando a los últimos metros, acelero lo suficiente para sacar el elemento sorpresa, lo que me había dado fuerzas en todo momento para realizar este sueño que me ha ocupado todo el verano:

Muy orgulloso de mi familia y de todos mis amigos, dediqué la carrera a la familia de mi padre, que nunca han podido verme en competiciones, y sobre todo a mi abuelo :D

¡Lo conseguí! La media maratón me salió un poco mejor que en mi entrenamiento, pues había hecho 2 horas y 12 minutos y 17 segundos.

Me había convertido en Finisher Extreme Man, algo que no me imaginaba para nada cuando empecé en este mundo.

Tiempo total: 5 horas 39 minutos 24 segundos

T1: 02’ 21”

T2: 07’ 04” (5’ de penalización)

Posición natación: 249

Posición ciclismo: 94

Posición atletismo: 206

Posición General y categoría: 172/273 y 10/12

Quiero dar muchas gracias al club de la Salle, los entrenamientos de natación no solo me han ayudado mucho, sino que además son divertidos, ¿y quién me iba a decir a mi que en 3 meses estaría lejos de casa haciendo tal locura? Gracias chicos!

Todos mis amigos que me han ayudado des del primer “¿A que no tienes huevos?” hasta el “Me alegro haberte ayudado, ahora todo está en tus manos, piernas y sobretodo en tu cabeza”.

Gracias a mis padres y familiares he podido disfrutar de la competición y de Menorca como se merecía, pero aun más agradecido estoy de Sofía Juanbaró, que no sólo me acompaño en mi locura, sino que fue capaz de esperarme en la meta y darme ánimos durante la carrera, ¡MUCHAS GRACIAS A TODOS!

Alejandro Aparicio

SAILFISH BERGA, PER JOSE BALLESTER

2011-09-29T21:14:00.019+02:00

HALF SAILFISH BERGA

Aquest Cap de setmana s’ha celebrat a Berga i els seus voltants el HALF SAILFISH TRIATLO DE BERGA. Tot i tractar-se de la seva primera edició cal dir que la organització ha estat esplèndida, cuidant fins l’últim detall perquè els participants es trobessin el mes còmodes possibles. La difusió prèvia de la proba, la proximitat i l’immillorable entorn on es diputava, van causar molt bona acollida entre els participants, de manera que les places es van exhaurir tres mesos abans del dia de la cursa.

Del nostre club van participar molts triatletes, inicialment 24, si be hi va haver alguna baixa per lesió (recupereu-vos aviat). Amb tant de “lassallero” era quasi bé impossible mirar cap algun lloc sense creuar-te amb algun tritraje dels nostres. No hi ha dubte que aquesta bona afluència va crear molt bon ambient entre nosaltres abans i durant la proba. Aixó si, haig de dir que algun ganivet vaig veure clavat per l’esquena, i no era difícil llegir entre línies el pensament d’algú: “ ..ja se, ja se....fulano neda millor que jo, però a la bici li fotre un pal que li farà mal una setmana”...”que donin pedals!, que donin pedals!...que jo a la mitja marató em faré un fart de recollir cadàvers!!!!”....o...”tinc el secret per afinar-me la ultima setmana i guanyar aquells minutets que em permetran quedar davant de mengano”). Després hi havia qui directament, i sabedor que “honestament” no tenia res a pelar, recorria directament a l’engany, a la mentida i la confusió al company, tot fent comentaris dies abans de la proba per intentar descartar contrincants = “No cal tiu, de veritat que no calen acoples.....jo he estat a l’últim trainning camp, i el circuit de bici no requereix anar acoplat, de veritat, creu-me : no els posis que no cal”...De fet la gent buscava formules magistrals per aconseguir el seu objectiu...que si instal·lació a ultima hora de rodes de pals a la bici per rendir mes ( amb foto inclosa al rival directe per desmoralitzar) , que si esmorzars indigeribles la setmana abans per afinar-se, que si pasta els 3 dies abans, que si gels miraculosos, i d’altres estratègies dispars per guanyar uns segons......quan en realitat era molt més senzill que tot això: simplement calia recordar el nostre lema “sortir a tope i al final.....apretar!!!.

Però centrem-nos en la cursa:

La secció swim es duia a terme al Pantà de la Baells, amb la particularitat que el box de les bicis estava situat just damunt la presa, de manera que per l’espectador resultava molt fàcil i còmode veure la proba de natació de principi a fi, així com la transició a la bici.

Gran detall per part de la organització en posar a la disposició dels triatletes un pot de vaselina per evitar rascades amb el neopré, tot i que em consta que hi ha qui el va fer servir perquè els pals a rebre no fossin tan dolorosos. Jejeje.

A les 10 del mati ens vam tirar tots a l’aigua per donar una volta al pantà i completar els 1.9 km de swim. Per a molts de nosaltres les distancies eren desconegudes i a diferencia de una triatló sprint en que surts a donar-ho tot, en general el personal va començar mes pausat. (hi ha inclús qui es va permetre el luxe de nedar una estona d’esquena i “comentar” la jugada amb el company....eh...Banutti i Angel...estaveu per fer-vos una foto!!!, com es notava que no teníeu la pressió del resultat!!!).

Un cop dins l’aigua i per sort, no vaig ensopegar amb cap “cirulo” o com carai li diguin als peixos que habiten el Pantà, i de fet, crec que els que per allà circulaven van córrer a amagar-se a la vista de 400 “animals” barallant-se amb l’aigua del seu, habitualment plàcid, pantà.

Con ja va sent habitual el Marc va sortir el primer de l’aigua, seguit del Salvi i de l’Albert ( quina passada com han millorat nedant), darrera, en bloc el Dani, el Pau i els dos Erics.

La transició era molt llarga, 400 mts, ja que calia compensar el recorregut dels boxes per a tots els triatletes, i crec que va ser un encert treure’s el neopré nomes sortir de l’aigua enlloc de fer-ho al box.

El segment bike eren dues voltes de 45 Km aproximadament, amb un primer tram d’enllaç fins a Berga de 2 km de pujada amb un desnivell considerable, que van fer les “delícies” de la gent. Desprès, tobogans de baixada fins arribar al km 18 on s’iniciava una ascensió llarga amb no gaire desnivell fins el km 32. Un cop al punt mes alt de la proba, 832 metres d’alçada sobre el nivell del mar, descens vertiginós per anar acoplat (que no Borrel, ja et vaig dir que no calien les banyes, no pateixis) fins arribar novament a Berga per fer la segona volta.

El circuit passava per zones realment boniques, llàstima que la intensitat de la cursa no permetés gaudir-les.

D’entre els nostres destacar la secció bike del Salvi (24è millor temps absolut) seguit del Marc i el Dani. Darrera l’exèrcit “la Salle” Ramon, Pau, Albert, els dos Erics, el Jordi i el Ricard, que van fer una bona secció a pesar de fer la segona volta xinu-xano i comentant la jugada...i darrera la resta dels mortals. Les noies, la Melissa i la Montse van completar una secció de bici molt digne, el que els va permetre afrontar la cursa a peu molt destacades a les seves respectives categories

Finalment la transició per fer la mitja marató: A nivell personal em va desmoralitzar molt que, tot just iniciar la cursa a peu, encara amb les cames encarcarades, s’hagués de fer una rampa de desnivell considerable....sort que era curta....De fet, i ara que no ens escolta ningú, vaig recordar-me de mes d’un familiar dels organitzadors.. jejeje......però bé es el que toca. EL plantejament d’aquests 21 Km. nomes podia ser un: sortir suau, analitzant l’estat de les cames, però sense escoltar-se-les massa ( si et pares a pensar en el dolor, les rampes...etc....plegaries al cap de 2 segons), i anar passant kilòmetres, d’un en un i mai pensant el que et queda. Mentalment es va fer dur el fet de donar tres voltes sobre el mateix circuit, ja que tenies la meta a tocar en dos ocasions abans no arribaves definitivament a l’ultima volta. Els desnivells acumulats de les tres voltes (al voltant de 400 mts) van passar factura a més d’un, constatant que, on realment es van fer diferencies va ser precisament en aquesta ultima secció. D’altra banda, el fet de córrer pel mig del centre urbà de Berga, va fer qui hi hagués gran afluència de públic, el que motivava encara més als atletes . Destacar el tram de passeig en que hi havia tot un seguit de restaurants amb taules ocupades per públic que aprofitava per fer un mos o prendre una cerveseta (amb molt de gust m’hi hagués assegut una estoneta...)

En quant als nostres cadascú va completar la mitja marató com va poder, resultant ser el mes ràpid el Marc (1h28’ i 22è millor temps absolut i 1er de la seva categoria “of course”) seguit del Dani (1h32’) qui no li va poder recuperar prou al Salvi (1h38`) que va saber administrar intel·ligentment la seva diferencia. El Ramon va marcar un molt bon crono ( 1h36) i darrera l’Albert el Pau, el Jordi i la Montse. Els dos Erics van completar la secció amb bona nota i superant rampes i dolors(1h52’ i 1h54h) La Melissa, “srta.Oregon”, va volar tot i no sortir a la classificació (en dono fe per la passada que em va fer) i la Montse va acabar la mitja amb 1h48’ desprésd e molt patir per falta de hidratació. L’amic Botet va aguantar el tipus com va poder igual que el Javier Badia, que va fer una cursa molt regular. El Ricard va patir el que no esta escrit per culpa de les rampes i tot i ser la secció run el seu fort, no va poder mes que aguantar la posició fins a meta. Finalment vull destacar l’esforç i raça que van demostrar el Sergio l’Ivan, el Joan Carles i el Pablo, que van acabar la cursa amb mes sacrifici que el primer classificat (al voltant de dues hores mes de patiment no es cosa facil de digerir).

En quant a resultats individuals destacar, la primera posició del L’Eric Cinca en Junior masculí, la primera posició del Marc en Sub 23, així com la quarta de L’Eric Castaño en la mateixa categoria (xavals TENIM CANTERA!!!!), 16è en Ramon en Veterans 1, Salvi 11è en masculí 35-39, la Montse Galvany 6ª en absoluta femenina, i 2ª del grup d’edat (llàstima no tenim resultats de la Melissa, però segur que van ser bonissims) i especialment la quarta posició en categoria de Clubs.

En definitiva un dia per recordar i que per molts de nosaltres va suposar l’estrena en aquestes curses de “bojos”.....no se pas si repetirem en el futur, però us asseguro que es un orgull i un autèntic plaer compartir els entrenaments i les curses amb “finishers” com vosaltres.

Salut i triatló.

PS. La temporada s’acaba, però els entrenaments no.....tinc informes que em diuen que dilluns ja hi havia gent entrenant-se per preparar el circuit de duatlons de muntanya i així pujar al Club de categoria...jejej..

Jose Ballester.

Classificació*

Popurri de fotos de la prova

EL MADEL BOY A TERRES VALENCIANES

2011-09-27T14:04:00.003+02:00

Crònica Triatló Olímpica de València

El passat dia 11 de setembre es va fer el triatló olímpic de València en el que per desgracia nomes vaig participar jo com a representant de La Salle Triatló.

Haig de dir que aquest triatló no pintava molt be, ja que el dissabte tornava d'un viatge a Croàcia i just trepitjar Barcelona agafava un tren direcció València on el meu germà i els meus pares m'esperaven per fer una visiteta ràpida per la ciutat i sopar. Tot aixo em va deixar les cames i els ànims per corre sota mínims.

El diumenge a les 6 del mati sonava el despertador i em dirigia tot sol a preparar el meu triatló (la meva família volia dormir i esmorzar tranquil·lament). Quan tot estava ja preparat vaig dirigir-me cap a la sortida on em vaig trovar al subministrador oficial de bicicletes de La Salle (Guillermo d'Argon 18) i desprès de parlar una estoneta va anar cap a l'aigua.

Ens vam ficar al canal del port just a sota del pont del circuit de la F1, i deprès d'una estoneta d'espera es va donar la sortida. Vaig començar a nadar amb un mal força intens a l'hombro dret, cosa que ja m'imaginava. L'aigua estava completament plana, cosa que vaig agrair ja que l'aigua es el tram mes dur per a mi. Vaig sortir de l'aigua força enrederit. Per aixo vaig fer la T1 a sprint per recuperar tot el possible.

Vaig començar el ciclisme a un ritme mol alt per a mi avançant a molta gent en un circuit magnific que et feia passar per dintre del circuit de F1 i la ciutat de les arts i les ciencies. Un cop fetes les 4 voltes vaig dirigir-me cap al carril de boxes on de cop i volta PAM!! Caiguda a la línia de boxes per ganes de corre. M'aixeco amb 4 rascades a les cames deixo la bici em poso les bambes i a corre (Haig de dir que les sensacions eren immillorables).

La cursa a peu consistia en fer 3 voltes a un circuit força bonic que passava pel paddock de la F1 i les impressionants naus dels vaixells de la world race. Un cop completades les tres voltes vaig dirigir-me cap a l'arc de meta on m'esperava el meu germà que em va dir que potser havia fet pòdium entre els júniors i no s'equivocava!

Desprès de reclamar el meu temps i la meva copa (ja que no sortia a les llistes) vaig pujar al coche direcció Barcelona a tope per poder celebrar les ultimes hores de la diada.

PD: Us recomano que l'any que ve correu aquest triatló, per la meva part es el triatló en el que mes he disfrutat.

Eric Cinca

Fotos de la cursa

TRITRAJE A PRUEBA DE BALAS

2011-09-21T19:59:00.003+02:00

Crónica Triatlón de Carcassona
Por Alejandro Aparicio

Cuando Fer envió el mail de la triatlón de Carcassona, no me lo pensé mucho y me apunté para realizar la sprint del sábado 17 de septiembre, pero en ningún momento pensé que iba a ser tan dura como acabó pasando…

La idea era pasar allí el fin de semana, ya que mi familia y yo hemos estado varias veces y es muy bonito, por su castillo, muralla, ciudadela y paisaje. Pues visto así, preparé la bolsa para la competición y la bicicleta el viernes por la mañana.

Por la tarde decidí subir a la piscina de La Salle para probar el neopreno y entrenar un poco de velocidad en el agua, la sorpresa la encontré cuando llegué a casa: la rueda delantera de la bicicleta estaba pinchada! No podía arreglarla en ese momento, tenía partido de liga y decidí hacerlo por la noche (ganamos el partido a coste de mi tobillo, me dieron una patada).

Una vez en casa cambié la cámara y la hinché todo lo que pude, con la esperanza de que en la competición alguien me dejara una buena mancha para que estuviera perfecta.

Sábado, 6.00 am, suena el despertador, desayuno rápido, cargamos el coche y dirección Francia, la competición no empezaba hasta las 4.30 de la tarde pero quería estar el primero en la recogida de dorsales que era a las 12. Solo llegar me comentan que era a las 14.30, así que pude hinchar bien la rueda gracias a un andorrano y comer dignamente en un restaurante de la zona, a todo eso el tobillo seguía tocado del partido de anoche.

A la vuelta, recojo el dorsal, entro en boxes, todo listo y mediáticamente colocado. Acto seguido me dirijo a la línea de salida en el lago, aun quedaba media hora para que empezara la sprint (no estaba nervioso, siendo mi segunda competición sabía que estaba mejor preparado y que podía hacer buena marca).

Después de un calentamiento de brazos, trois, deux, un, GO! Salgo disparado al agua en medio de franceses y 4 catalanes… el segmento de natación lo finalicé con 9 minutos aproximadamente, mejor que la de la Vila. Al llegar a boxes me preparo para salir con la bicicleta y en marcha.

Durante los primeros 15 minutos de bicicleta no fui adelantado por nadie, en las subidas remontaba más posiciones aun, y a falta de pocos km para terminar la primera vuelta de dos, me doy cuenta de que voy demasiado deprisa por una bajada… una bajada que tiene baches y gravilla… una bajada que de repente hay una curva hacia la izquierda y no puedo frenar a tiempo, acabé estampado contra unos containers de basura y volando encima de la bicicleta… Vamos Alejandro, te has caído, ¿y qué? Levanta, que no te has hecho más que rasguños, solo reza para que no se hayan petado las ruedas. Sigo adelante, remontando las posiciones que había perdido y pedaleando más fuerte aun… tan fuerte que a la segunda vuelta del circuito de bici a falta de unos 5 o 6 km para finalizar el tramo, se rompe la cadena. Pude ver perfectamente como se caía al suelo, como mi cara de tonto O.O

-Hay que joderse, hay días para que se peten las ruedas, hoy no es el día… ¡Pero en lugar se me tiene que romper la cadena! ¿Qué hago?

Fácil, no me he pegado un viaje de 300km para abandonar, y menos en una sprint, así que ponte a correr y haz un buen tramo de atletismo!

Por suerte el boxes estaba en bajada y pude llegar en menos de 10 minutos después del incidente. Me puse las bambas, cogí un aquarius que tenía allí y a correr! Los 4,6 km alrededor del lago no se me hicieron muy pesados después de todo, solo notaba algo que escocía en mi brazo izquierdo pero nada que no me impidiese correr como el tobillo, logré avanzar posiciones. Finalmente, llegué con 1 hora 15 minutos y 55 segundos, siendo el 69 de 143 atletas.

Una vez cruzada la línea de meta, mi madre vio conveniente ir a la ambulancia para que me desinfectaran la espalda, no sabía qué tenía hasta después de ver una foto.

Triatlón acabada, me duché, revisé el traje a ver si estaba dañado: Que va! Está perfecto! Solo la bicicleta se llevó un rasguño y perdió la cadena… en fin, nada de quedarse a dormir allí ya que llegó una tormenta, ya nos volvimos a Barcelona.

Nunca me imaginé que tendría tantos problemas con la bicicleta, menos en plena competición… a todo esto, estoy contento por haberla acabado ya que era mi deber, más siendo la segunda de muchas más que haré! :D

Ahora a por el Extreme Man Menorca y ánimos con Berga señoras y señores!

Alejandro Aparicio.

EXTREME MARC ON FIRE

2011-09-20T20:07:00.006+02:00

CRÒNICA DE LA MEVA PRIMERA OLÍMPICA

Aquest diumenge 18 de setembre es va celebrar el famós triatló de Tossa, una triatló de distància olímpica en la que hi participàvem de La Salle: el Toru i Jo (Extrem Marc).

Tot va començar diumenge al matí, jo m’aixecava a les 5 i tot just a les 6 ja tenia el cotxe preparat amb la bici i com no amb el meu pare, conegut ja com el fotògraf de La Salle Triatló. D’anada cap a Tossa em poso amb contacte amb el Toru que em diu que ha tingut un problema amb el cotxe i que per Tossa està caient una de bona, que ha truca’t a la grua i que no hi participa. Resumint, em trobo a Tossa com a únic membre de La Salle, nerviós per ser la primera olímpica, com ja sabeu que he evitat al màxim les distàncies curtes i per últim amb un dia que no acompanya gens fent que la mar estigui un pel picada. Preparo tot a la transició, em poso el neoprè, dono un petó al meu pare i em situo per a començar aquesta triatló.

Part de natació: l’aigua esta mogudeta, cau alguna gota, però em situo en la 3r fila del primer calaix de sortida i de sobte PUM! Comença la baralla amb l’aigua i els companys, els 1500m consistien en dues voltes a un triangle sortint de l’aigua. Els primers metres fins la primera volta tots sortim a tope, a sprint! Osties per totes bandes, agafades de peu, colzes a la boca, marejat i desorientat miro on estic i començo a respirar cada 2, (sempre ho faig mínim cada 3), arribo a la primera boia i agafo una posició, crec que dec anar per el mig així que apreto durant tota aquesta secció fins a sortir de l’aigua, arribo a la transició i veig que estan encara totes les bicis excepte les de unes poques persones, això pinta bé vaig pensar.

Part de bici: Surto de la transició amb la bici el més ràpid possible i mentalitzant-me de tot el que m’espera, pel que m’han dit son uns 43 o 45 km amb port i “complicats”. Comencem a pedalar, hi ha km bons i dolents amb algunes pujades i baixades amb pluja, en alguns moments això provocava que no poguéssim anar casi a roda pel fet de que la roda del davant et feia impossible veure res ni seguir amb l’aigua que aixecaven, com és natural al principi tothom em passava fins que arribem a l’inici del port, amb un asfalt dolent i ple de bams, em sentia fatal de sensacions, notava que no avançava i estava desgastat, el port no s’acabava mai. De sobte un grup de 4 m’avança i decideix-ho enganxar-me a ells fins a dalt del port, després ja seria tot baixada i em relaxaria, casi al final del port començo a notar bones sensacions (normalment no desperto fins el km 30) aleshores començo a apretar i a avançar, arribem dalt del port i com no, em llenço boig cap a baix avançant a casi tothom pensant que si em caic seria una pena però que sinó guanyaria moltes posicions, al acabar la baixada del port em diuen que només queden dues rampes, decideix-ho prendre’m el primer gel i anar a tope fins al final, em despenjo dels que portava a roda i arribo a la transició impressionat per la distància que els hi havia tret.

Part de Córrer: Surto de la transició i començo a córrer, ja no plou, però tot esta mullat, les línees del terra patinen, però amb només 10k em de portar un ritme alt des del principi. El circuit consisteix en 3 voltes per Tossa anant a buscar la riera amb una part de terra. No es fa difícil i cada vegada pujo més el ritme marcant objectius als que havia d’avançar, fins l’última volta, uns 3,2km en els que pujo bastant el ritme, de sobte veig el carril que et marca la meta apreto i rampa al isquio, amb una mà aprentant-me’l segueixo a sprint i rampa al bessó, només queden uns 100m i mig coix a esprint i amb una mà al cul entro a meta!

S’ha acabat penso; per fi, que malament ho he passat!

Agafo un aigua i vaig amb el meu pare a esperar a que surtin els temps, comentant com havia anat, que m’esperava, etc.

Després de mirar els temps no vaig poder evitar l’alegria de trucar a l’Albert Roig qui m’ha portat la majoria dels entrenaments i explicar-li com m’havia anat. 30 minuts més tard estava al podi en una primera posició en categoria sub23 i sabent que havia quedat el número 18 en la general de 411 participants!

Temps:

Natació: 19min 56s

Ciclisme: 1h 30min 38s

Atletisme: 38min 59s

Trans 1: 1min 15s

Trans 2: 44s

Extreme Marc.

Fotos de la prova

Frase de la jornada:

"em llenço boig cap a baix avançant a casi tothom pensant que si em caic seria una pena però que sinó guanyaria moltes posicions"

Esa es la actitud!!!!

Foto de la jornada

Marc no sabemos con que quedarnos: con el club de fans de la izquierda que te aplauden como a un torero o con la dama de blanco de la derecha que se derrite al verte...

Esto es clase señores!!

BERGA TRAINING DAY

2011-09-10T23:18:00.003+02:00

Avui últim test en equip als circuits del Sailfish-Berga. A partir d'ara comença els entrenos topo individuals per acabar de localitzar els llocs i les sensacions per fotre els palos...

*Banuti i Lobezno recupereu-vos, i Junior-Navasa t'estimem!! ;)

Gran dia, salut a tothom!!

EL GLAMOUR DE LA SALLE A MÓNACO

2011-09-08T11:09:00.011+02:00

Tristar 111 Mònaco.
“Glamour i Triatlo”.
per JOSE BALLESTER.

El passat diumenge, 4 components de la Salle Triatlo (la Monste, el Marc, el Dani i jo mateix) ens vam aventurar a prendre part de la 111 Tristar de Mònaco.

Tal com indica el seu propi nom, es tracta de fer 111 Km (1 swim, 100 bike i 10 run) en un entorn força especial com es la ciutat de Monte-carlo i els seus voltants.

Divendres a la tarda arribàvem al Principat Mònaco just a temps de registrar-nos per la cursa, buscar l’apartament i sortir a sopar rodejats de luxe i glamour (mai he vist tants Ferraris, Porsches y rolls Royce per metre quadrat). Casualment el Restaurant es trobava al carrer que pujava de la mítica corba de la “rascasse” i duia fins a “le casino”, que tantes vegades havíem vist a la tele, en ocasió del Gran Premi de la F1. El que ens va sorprendre en directe, es el desnivell de la pujada, especialment pensant en la cursa i les tres vegades que ens tocaria fer-la a peu. Cap problema que un bon “Gin tònic” en bona companyia no pugi arreglar.

L’endemà dissabte, mati de turisme amb les nostres dones i a la tarda, entrem la bici i les bosses de run i bike al parc tancat.

Fent honor al campioníssim de casa nostre Marcel Zamora, vam sopar una bona pizza de tonyina i a dormir.

Diumenge, el dia va aixecar-se tapat i amenaçant pluja, que per una banda es ideal per no patir calor, però esgarrifava pensar en els perillosos descensos que ens esperaven en el tram de bici.

Puntualment va sonar el tret de sortida i ens vam tirar a l’aigua amb la sensació de anar ràpid però sense cremar-se, ja que teníem unes quantes hores per davant. Pràcticament tots els atletes sortien amb neoprè, especialment quant va córrer la veu de que hi havia meduses...

Vaig sortir de l’aigua just darrera de la Montse i el Dani. De moment les sensacions eren bones, però calia estar superconcentrat i visualitzar la transició prèviament: 1)aixecat les ulleres sense treure-te-les: necessites les mans lliures per desvestir-te!! 2)busca la teva bossa i ves a seure a la carpa. 3)treu-te el neoprè 4) treu els casc i les sabates bike de la bossa i posa-hi dins el neoprè les ulleres i el casquet de bany.5)Guarda la bossa i ves a buscar la bici i desprès.... a fer quilòmetres!!!. En fi una mica estressant, però me’n vaig sortir prou bé. Al pujar-me a la bici vaig coincidir amb el Dani, qui ràpidament va imprimir un ritme que ni podia, ni volia seguir: 100 kms. i 2000 mts de desnivell positiu distribuïts en quatre exigents ports de muntanya ens esperàvem. La secció bike va posar a tothom al seu lloc: en el meu cas van ser gairebé 4 hores de patiment, ja que ni en les baixades podia recuperar: molt tècniques i amb pluja esporàdica. Poc temps vaig tenir per apreciar les fantàstiques vistes que el recorregut ens oferia, però d’entre elles cal destacar la vista de Mònaco des de les muntanyes que la envolten, gairebé diria que la “emmurallen”. Ara m’explico perquè diuen (i ho se per bones fonts) que va ser una ciutat fundada per Pirates, que hi buscaven refugi.

Finalment, vaig baixar-me de la bici bastant sencer (o això creia) i amb la sensació que el que quedava era relativament fàcil. I de fet mentre corria pel pla, el ritme era prou bó (+/-4:45 min/km). El problema va ser la maleïda rampa del casino. La última volta i mitja va ser agònica, però la satisfacció d’arribar al final i la sensació d’estar fent “alguna cosa important” va prevaldre i vaig arribar a meta on m’hi esperaven la delegació de la Salle al complet i en especial, la meva dona que durant tota la cursa a peu em va donar ànims. En definitiva un cap de setmana d’allò mes complet, tot combinant de forma entretinguda esport i turisme. Molt recomanable!!.

En quant als participants de la Salle:

Marc. El Junior esta que se surt!!!, va nedar rapidíssim fent tercer en el parcial de la seva categoria; a la bici va aguantar el tipus (es nota l’entrenament de les 24 hores de calafat) tot i que el pobre va haver de aturar-se dues vegades a recollir un maleït bidó que no parava de caure-li. Finalment, al segment Run va fer una nova exhibició acabant en una molt meritòria posició. (amb pal inclòs al Dani, jeje).

Dani: Va nedar prou bé tenint en conte que va sortir molt enrere i els primers 300 mts no va poder nedar gens còmode. En bici va tirar de galons mantenint el ritme intens a les pujades i baixant ràpid però segur per recuperar temps. Les transicions no el van afavorir, i en una d’elles, es va confondre de bossa...crec que no se li oblidarà mai que 189 en frances es es “une quatre-vingts-neuf”,(N.d.A. i es que te tela haver de dir “quatre vints” per dir vuitanta). Finalment el tram de cursa a peu va aguantar el tipus tot i certs problemes estomacals (ho sento Dani, esborrarem de la dieta la “creppe de xocolata” la vigília de la cursa). EL “senglar” pot estar especialment satisfet per aquesta cursa, tenint en conte la força de voluntat que ha demostrat en recuperar-se tan ràpid del greu accident que va patir en moto, encara no fa ni sis mesos.

Montse: Tot voluntat! Va nedar molt bé,a la bici va ser força regular i finalment el circuit de córrer va saber-se dosificar molt bé. Ànims que a Berga arribarem finets, finets!!!

TEAM LA SALLE “SUPPORTERS”: Especial menció als pares del Marc, a la Merçè, a la Laura i a la Mar, que en tot moment, ens van donar suport i ànims i per tant una gran part de les medalles “finisher” que ens van penjar, els pertanyen.

Ànims i ens trobem a Berga.....

Jose Ballester

Classificació

Fotos de la prova

Foto de la jornada

Dani: Bona cursa Marc!! (Quin palo m'ha fotut el cabró...)

Marc: Gràcies Dani, igualment!! (A Berga li fotu un altre palo...)

ÚLTIM TRAINING CAMP DEL SAILFISH-BERGA

2011-08-25T08:56:00.005+02:00

(Inscripció aquí*)

L'entrenament més específic i el millor reconeixement del circuit a dues setmanes de la prova.

- Horaris:
09:30h Concentració i control de signatures a la presa del Pantà de la Baells
10:00h Inici del segment de natació. 3 voltes de 500m. Test de neoprens SAILFISH.
11:45h Inici del segment de ciclisme. 1 volta de 45km.
13:45h Inici del segment de cursa a peu. 1 volta de 3km.
- Logística:

A les 9:30 obligatòria concentració i control de signatures a la presa del pantà. Allà es podran escollir diferents neoprens SAILFISH per provar, però per assegurar l'entrenament es recomana que tothom porti el seu.

El circuit de natació estarà marcat amb boies i controlat per MARNATON i TriTraining.

Un cop finalitzada la natació, tots ens dirigirem al Berga Resort, allà deixarem els cotxes i agafarem les bicis per fer el circuit del Sailfish-Berga. Hi haurà cotxe escombra i el circuit estarà marcat. La carretera no estarà tancada al tràfic, es recomana precaució i seguir les normes de circulació.

A l'acabar el segment ciclista, els triatletes que ho desitgin podran fer un circuit marcat de 3km de cursa a peu.

Al final de l'entrenament, els triatletes es podran dutxar al Berga Resort, on si ho desitgen, també podran dinar.

El programa i activitats proposats és el que donarem cobertura des de l'organització, si algú vol fer variants sobre aquests horaris, activitats i distàncies, ho farà sota la seva responsabilitat i en cap cas l'organització se'n farà responsable.

- Informacions complementàries:

Adreça del Pantà de la Baells: E-9 / C-16 direcció Puigcerdà i després del túnel de Berga, agafar la C-26 direcció Vilada 42º 7' 18.96" N, 1º 52' 42.06" E

Adreça del Berga Resort: E - 9 / C-16, km. 96. Sortida nº 95. E - 08600 Berga (Mas d'en Bosch) 42º 05'28.75" N 1º 51'21.78" E

La inscripció a través de la web és obligatòria. Cal omplir el formulari d'inscripció.

Els triatletes no federats per la Federació Catalana de Triatló hauran d'abonar 5€ en concepte d'assegurança de dia. Aquest import l'hauran d'abonar en el moment de fer el control de signatures.