MITJA MARATÓ DE GAVÀ

JOSE BALLESTER

El passat diumenge es va disputar la mitja marató de Gavà, i una vegada mes, seguint fil per randa el plà d’entrenament que els “gurus” de La Salle m’han recomanat, estava fixat objectiu preparatori de cara a la Marató de Barcelona del finals de març d’engany.

A la tarda vaig anar a buscar els dorsals i allà m’hi vaig trobar els Gangolells Brothers i el Fer, de qui vaig rebre els últims consells per la cursa: “ cena suave y a dormir tempranito…y nada del salto del tigre...en todo caso posturita de estrella de mar.”..no se si m’enteneu...jejejej

El matí es va llevar fred i dubtava si anar de curt o de llarg, fins que vaig veure el termòmetre de casa: 0º; cap problema ben abrigat i a córrer.

Vaig comptar amb la inestimable col•laboració i ajuda del meu tiet, que va venir expressament des de Barcelona, amb la bici al maleter per fer-me un seguiment complet de la cursa.
A les 9.30h, puntualment es va donar la sortida i vaig arrencar a córrer, a bon ritme però sense forçar. Els primers parcials em van sorprendre favorablement: rodava bastant fàcil a 4’20’’ el que feia presagiar millor marca que la que inicialment m’havia fixat: al voltant de 1h40’’.
El recorregut era força plà i, per qui conegui Gavà, es baixava lleugerament des del poble fins a la zona de Gava Mar, per enfilar el Passeig direcció Sitges fins a Castelldefels. Desprès, mitja volta i tornar per desfer tot el camí.


El vent va bufar en contra a la tornada i si això hi afegim la “tralla que ja portava” i la mica de pujadeta…vaig entendre lògic que abaixaria el ritme. De tota manera, a mitja cursa vaig notar que pujava molt de pulsacions, i vaig provar a reduir el pas i respirar amb mes cadència: al nou ritme de les cames….el resultat va ser bó, doncs vaig ser capaç de mantenir el ritme amb 5 o 6 pulsacions menys. Aquest detall, tot i que sembli una tonteria, em va encoratjar força, tan de cara a acabar mes sencer de cardio, com de cara a la forma de córrer a la Marató. Per tant pas llarg, si, però potser no tant.


En arribar a la meta, la millor sorpresa: el Moi , el Fer i l’Abel animant-me com si fos el Jose Manuel Abascal a punt de guanyar la seva medalla olímpica!!!. Vaig apretar mes i mes i la sorpresa es que als dos segons m’avança per l’esquera vestit de paisà el Moi….-On collons va aquest????? No em diguis que vol entrar amb mi a l’Estadi Municipal de Gavà i aixecar-me el braç a meta…no fotem!!!! tio...-, vaig pensar-...que estic al meu poble i encara tinc un prestigi!!!….I no, res de tot això resulta que el pobre s’avançava per fer-me una foto….ufffff….tot un detall…

L’arribada a l’Estadi es molt emocionant doncs, insisteixo, veient tota a aquella penya a les graderies, per un moment et sents gran….

El millor de tot, tenir el recolzament logístic del meu tiet, seguint-me tota la cursa en bici…S’ha d’estar una mica sonat per llevar-se un mati de diumenge a les 7 del matí, amb un constipat de nassos, per acompanyar al nebot de torn a una cursa….en fi, deu anar amb els gens…que hi farem….Merci Pepe!!!!

La propera, la Duatlo per equips de El Prat de LLobregat……..

Ens veiem companys.

Salut i km per la Marató-

Jose Ballester

DUATLÓ DE BLANES

CRÒNICA DE LA DUATLÓ DE BLANES:
Per Carles Manich Vallès (el júnior).

Queden pocs dies per la competiciópopular de blanes Blanes, on m’estrenaré amb la meva primera duatló de muntanya. Penjo un comentari al Facebook on explico el que faré el cap de setmana. L’endemà el meu oncle Oriol Vallès (ex pentatleta) em truca dient que ell també es vol apuntar per entrenar-se per la duatló d’Òdena, que ha sigut aplaçada pel mal temps. El dia abans agafo fred, i tinc mal al cap!! M’abrigo i descanso per estar en condicions el diumenge.
És el dia! Em desperto a les 7 del matí. Per sort ja no em fa mal el cap i em noto amb molta energia i ganes per la cursa. Quedo amb l’oncle Oriol a les 8:45.

Un cop a Blanes, deixem la bici a boxes i recollim el dorsal (Nº 83) i la bossa de promoció. Em poso les malles llargues, una samarreta tèrmica, el tritraje, la dessuadora de la Salle i m’empastifo les cames i el cos amb una crema tèrmica. Comencem a escalfar i a estirar. Estem a 0ºC! Una temperatura ideal, ja se sap, ni fred ni calor!


A les 10:00 tothom es comença a col•locar a la línia de sortida. Estic molt nerviós.Per fi sona el tret de sortida. Començo a córrer. Emcosta trobar el bon ritme, ja que l’aire fred en congela el nas i els pulmons. Al final trobo el ritme. Expiro i inspiro cada 2 passes, encara que voldria fer respiracions més llargues. Quan ja em començo a adaptar al ritme comença la pujada, que em cansa bastant. Quan arribo a dalt, el cor em batega al 90%!!! Però aleshores ve baixada i la segona volta. Ja he completat els 5 primers quilòmetres a peu!


Entro a boxes i el primer que faig és posar-me el casc i beure una mica de aigua. Agafo la bici i surto caminant fins que em donen la senyal en que ja puc muntar. A la primera transició em sento còmode, i les pulsacions ja m’han baixat. El primer tram ens fan anar per una carretera estreta i asfaltada per on passen alguns cotxes, però encara no estic massa cansat. Veig un home vestit de blau que m’indica la desviació que he d’agafar i m’anima. Agafo el camí de terra, poso marxa curta i començo a pujar per un camí molt dret amb sorra i amb força irregularitats. Penso: “Això ja no mola!”. De tant en tant intento pedalar de peu dret però la roda del darrere perd tracció i rellisca. Perdo algunes posicions. En algunes pujades quan estic a punt d’arribar al final de la pujada, la roda se’m fica per un canal que em frena i he de continuar a peu fins a dalt. El cor em batega al 80%. De tant en tant, hi ha alguna baixada per trialera que m’anima molt. Miro el comptaquilòmetres de la bici i només porto 6km!! Però no em desanimo. “Ja arribaré”, penso.
Arribo a una corba i una senyora em diu: “Vinga, última pujada!” i m’animo. Però sento que li diu al de darrere meu: “Però és una MICA llarga i forta!”, i aquí la pífia. No sé què entenia per última pujada, aquella dona, però quan sembla que ja s’acaba, veig una altra pujada, i una altra, i una altra... Arribo al quilòmetre 10,5 i entre pujada i pujada, paro i em prenc el gel energètic. Sóc incapaç de prendre-me’l pedalant a mitja pujada!! Me l’acabo i bec una mica d’aigua per tirar avall. Aleshores, encara no he pujat a la bici que em comença a venir mal de panxa. Però penso que no em puc quedar aquí i em poso a pedalar. Al cap de pocs minuts el mal de panxa em desapareix com per art de màgia i no em noto gens cansat!! La veritat és que no sé si és psicològic o que realment el gel m’ajuda molt, però em sento com l’Astèrix en persona. Començo a avançar posicions a plena pujada sense cansar-me!! Veig dos que pugen a peu i jo els avanço amb el plat mitjà!! No sé si realment sóc jo mateix, però estic com una moto!!! Per fi arriba la baixada. Em poso a anar a tota pastilla per una trialera i encara no sé com no he acabat per terra. Arribo a la carretera asfaltada. Amb l’embranzida que porto i la mica de baixada que hi ha em poso a 50,70km/h. Tinc un pallús que em va llepant el cul, però em poso en plan “LaHormigaAtómica” i li guanyo avantatge. Ara sóc jo qui llepo el cul al de davant, però no aconsegueixo avançar-lo. Arribo al quilòmetre 18, per fi sóc a boxes i sento la meva mare que m’anima. Per sort, no em passa com a un altre que en veure que es passa de la línia, frena en sec i fa la volta de campana i... en fi, deixo la bici, deixo el casc i surto a fer els 2,5km que em queden a peu.


Corro encarcarat com un robot i em sento incòmode. No em noto els dits dels peus i em costa agafar el ritme altre cop. A la pujada he de parar i caminar unes quantes vegades perquè m’agafa unflato molt fort.


Veig la meva mare i l’oncle Oriol que m’animen. Ja veig la meta i sento que per la megafonia diuen: “Aquí veiem arribar el Carles Manich, de 14 anys, del clubLa SalleTriatló de Barcelona que arriba sense baixar el ritme”. Faig l’últim esprint i passo la meta. (L’oncle Oriol havia dit al locutor que em fes una arribada triomfal i la veritat és que m’ha fet molta il•lusió).


Paro el crono: 2h 3’ 30”.


Ara bé la botifarrada! Vaig a buscar l’entrepà i penso “i tot això per una botifarra?”. Sí, però: quina botifarra!!!


Aquesta primera duatló. Ha estat un bona experiència i m’han quedat moltes ganes de repetir. A partir d’ara, només millorar!


FC màxima: 96% (197)
FC mitja: 83% (170)
Velocitat màxima a peu: 03:04
Velocitat màxima amb bici: 50,70km/h
Velocitat mitja amb bici: 11,67kn/h

Agraeixo molt el recolzament de tothom, però especialment el del Fer, el de l’oncle Oriol i el de la meva mare, la fotògrafa.

Carles Manich.

BUNCH SPORTS SOCIETY

Ja són aquí...

DÓNDE COMES HOY?

Muntaner, 544

DUATLÓ DE CALAFELL

CRÓNICA DE IGNASI

Cronica de dos sobre vivientes a las gelidas temperaturas de Calafell en plena ola de frio:

1ª parte casi 5 km (4.22km), salimos Sergi y yo muy fuerte a a 3.10 o mas con los de delante, en seguida bajamos el ritmo, Sergi se pone delante y hacemos toda la carrera juntos, acabamos con un ritmo de 3.50 min/km , hacemos la transición de bici, mucho frío, pulmones helados cuesta respirar... pero cogemos la bici, salgo a tope ahora solo comiéndome todo el viento. El grupo perseguidor donde esta Sergi no me cogen hasta el KM 5 mas menos, nos enganchamos y hacemos relevos ,por suerte, vamos recuperando posiciones hasta que en los 3 últimos km nos quedamos descolgados, claro por la cola, se nos escapa el grupo por un error de cambio y falta de rodar, los tenemos a 10 seg mas menos y no les recuperamos hasta la transición, donde Sergi pega patinazo y se va al suelo, se recupera, yo me saco los zapatos en marcha, como los prosss, todo perfecto hasta que me salto mi box ¡¡dos pueblos!! allí pierdo casi un minuto buscando mis zapatilla, me las pongo y salgo como una flecha(con el casco puesto, "novato" y los nervios ) a recuperar mi grupo, ya que corriendo era mas rápido, creo... pero tirón al canto (falta de entreno de transición bici-correr y comer plátanos), a todo esto he perdido a Sergi no se si delante o detrás, me tomo un gel y en 500m estoy recuperado, he perdido tiempo precioso, me pongo ha cuatro o menos y llego justo detrás del grupo que perdimos en la bici, resumen no esta mal hay que correr mas, practicar mas bici y afinar con las transiciones, marcar el box con una bandera y sacarse el casco para correr.
una abraçada

Ignasi Lamarca Flinch

Classificació*

Fotos de la prova

BUSSETUS & LA SALLE TRIATLÓ

BUSSETUS es una tienda online especializada que distribuye primeras capas y ropa interior. Fabrica calcetines y complementos con el sello “made in Spain”.

¡Se acabaron los escozores y los malos olores!
¡Ponlas a prueba!

En BUSSETUS fidelizamos a los socios de La Salle Triatló con el 10% de descuento en cualquier compra a través de nuestra tienda online.

www.bussetus.com

Tienda especializada en primeras capas y ropa interior, como la marca italiana ASA, con las siguientes características:

- Ligereza
- Secado muy rápido
- Máxima transpiración
- Evitan siempre los malos olores
- Hipoalergénicas
- Termorreguladoras
- Higroscopicidad
- Bacteriostáticas
- Antimanchas
- Antiestática
- Protección electromagnética

Además encontrarás calcetines, manguitos y medias compresivas ideales para cualquiera de tus actividades outdoor y/o laboral.

Costes de envío gratuitos para compras superiores a 50€

¡Si las pruebas, repetirás!

PLAN ALTERNATIU A ODENA

http://openbttbmw2012.blogspot.com/

El Lobezno, que té ganes de guerra, ens proposa aquest plan alternatiu per al cap de setmana.
Penseu que avui és l'últim dia per fer la inscripció!!

Canya!!

"MADRID ENS ROBA"

Avís de la Federació Catalana de Triatló:

Benvolguts/des amics/gues,
Degut a les previsions excepcionals meteorològiques d’aquest cap de setmana i per tal de prevenir possibles perills a l’ integritat física dels participants i de que el recorregut sigui impracticable, junt amb l’organitzador s’ acordat ajornar la prova d’Odena fins el 4 DE MARÇ DE 2.012. Aquells que volgeu tramitar la baixa us teniu que posar en contacte amb l’organitzador al e-mail totsports@gmail.com per tramitar la devolució. Gràcies per la vostra col•laboració i esperem la vostra comprensió en aquesta situación exepcional. Salutacions F.C. Triatló

Odena és (o era) la darrera cursa puntuable del circuit catalá de duatló de muntanya, objectiu nostre i d'altres clubs de 2a divisió per lluitar per ascendir a 1a.

Com sabeu el 4 de Març alguns dels nostres galgos treballan al Maratest de Badalona i altres hi participen, altres estan corrent maratons o preparant-les, altres ja estan "liats" amb els seus objecitus de llarga distància, etc.

Amb el que perdem la oportunitat (i l'objectiu d'aquesta temporada) de lluitar per pujar a 1a divisió amb els altres clubs: Unió Ciclista Les Franqueses, Distance, Natació Banyoles i Triatló Lluçanés.

Passi qui passi, pugi qui pugi: Enhorabona!!!
Nosaltres seguirem fotent pals des de 2a ;)

Salut i sort!!

TITANES, PARA LOS DÍAS DE LLUVIA

Ara, ja pots anar a entrenar...

DUATLÓ DE CERDANYOLA

CRÓNICA DE FER

Que placer cuando todo está bien organizado.

Me refiero al pasado domingo día 22 que se realizaba la primera edición del Duatló de Cerdanyola.

Un buen equipo organizativo, de la mano de Miquel Morales y el currante Conrad (tio nos vemos en boxes!!) entre muchos otros, nos brindaba una prueba con unos circuitos muy interesantes.

Una web con todo bien explicado, facilidad para llegar y aparcar, zona expo cubierta, buena megafonia, amplios boxes, eficiente control de material para los triatletas, bolsa del corredor con camiseta y obsequios (botella de vino y fuet incluido), señalización correcta de circuito, etc etc... (de verdad que podría seguir) y sobretodo muchas ganas de que todo saliera bien, han dejado un buen sabor de boca a más de uno que fuimos a correr allí, y seguramente han facilitado mucho el trabajo a los jueces que fueron a controlar que todos nos portaramos bien.

Desde mi humilde opinión, un carreron. Enhorabuena!!

Fer Del Corral